Dimecres 1 d'agost de 2012 (Anna G)
Avui dimecres em toca a mi fer la crònica. A Balmandir es
comença a sentir una sensació molt estranya. No sé si és tristesa exactament,
però en l’ambient es nota que tots sabem que aquestes estades arriben a la seva
fi. Els nens ja pensen que sense nosaltres estaran avorrits i desitgen que els
seus germans catalans es quedin amb ells a Balmandir. Molts d’ells ens
pregunten si tornarem l’any que ve, altres ho donen per fet, i nosaltres?
Nosaltres pensem una bona resposta per donar, tot i que nosaltres mateixos no
sabem que farem i on serem d’aquí un any. Però el que sí sabem segur és que els
nostres cors es que els nostres cors són i seran a Balmandir amb els nens i amb
la gent de Bhimpedi.
Al matí alguns voluntaris i alguns nens han fet una excursió
a la muntanya del costat on han gaudit d’unes molt bones vistes de Bhimpedi.
Al migdia la Mònica, el Carles, l’Anna amb l’ajuda d’alguns
voluntaris i d’un parell de nens fent de traductors han fet un taller a l’associació de dones de
Bhimpedi per tornar a explicar la fabricació del carbó i la desgranadora de
blat de moro.
Mentrestant, altres nens i voluntaris han anat a assajar amb
el Mithun (el professor de ball del poble) els balls que ballarem a la festa
del divendres.
A més, avui el Futbol Club Balmandir ha tornat a jugar un
partit de futbol, i com diu el seu himne: “Be brave and go” i això han fet, amb
el resultat de tornar amb una nova victòria cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada