divendres, 3 d’agost del 2012

03-08 - crònica divendres (Paula)


Divendres 3 d'Agost de 2012 (Paula)

Com començar a explicar un dia tan genial? Ens aixequem de dormir a la library tots plegats, excepte alguns que s'escaquegen per falta d'espai, alèrgia a la pols i ganes de dormir tranquil·lament. El matí és plujós, tapat. Avui preparem la festa de comiat per aquest vespre. És l'aniversari de la Pia, fa 21 anys, i evidentment es pren una xocolata desfeta ben bona. Alguns inflen globus i monten un merder impressionant, altres guirnaldes amb cartolina per penjar al dining room. 

La Mar i jo, però, anem al poble a imprimir unes fotos pels nens i de pas decidim comprar-li uns deliciosos fried momos a la Pia. Després d'una llarga espera envoltades de nepalís, comencem a emprendre el nostre camí cap a casa, Balmandir. Com que plou, una dona li demana a la mar si pot baixar sota el seu paraigües i baixem intentant mantenir una conversa entre nepalí i llenguatge corporal. De sobte, davant de l'hospital, ens diuen "Veniu, veniu!", la Mar diu "no, no!". Què passa? Una dona està parint i volen convidar-nos a veure-ho. Quuuuèèèèè??? Som-hi! Hi ha tot de dones esperant a fora, i ens deixen entrar a una habitació petita on hi ha unes quantes dones i la futura mare de cames obertes. A més, una aranya de mides considerables ens fa companyia. "Mar això són contraccions?- No ho sé...". Anem sortint i entrant, xerrant amb les dones o almenys intentant-ho, els donem els momos perquè estan mortes de gana i sentim crits i entrem altre cop a l'habitació. Realment, a les dues se'ns han tret les ganes de parir, totalment. La Mar no mira, només em pregunta què veig. Millor que deixem els detalls a part, però ho vem veure de principi a final i tot plegat molt vermellós... Aquesta història té un doble final feliç: el nen neix molt viu, no para de plorar, i a més és un nen, no una nena, i per la gent del Nepal aquest detall és important.

Tornem a Balmandir, de camí encara estem una mica desconcertades. Un bon daalbhat ens entra de meravella, més que mai, i ben bo que està el daalbhat del Ram! A la library assagem tres cançonetes per cantar a la nit, quin show tot plegat, s'ho passen teta ballant i cantant. A la cuina, mentres, preparen el masu kukura (pollastre) per la nit, qué ricoooo! La Procriti i la Sompurna ja tenen el seu kuurta sural, estaran ben guapes a la festa. La Sompu, una crack de l'estètica, ens maquilla a totes. Que no falti, un dia més, la visita a la millor modista de Bhimphedi. La Pia no es resisteix a encarregar-se dos pantalons més, ja que això que et fagin roba a mida no passa gens sovint! De sobte, pujant el carrer principal, el Dayaram ens saluda des de dins d'un jeep. Estava a Kathmandu amb el Naresh a l'hospital. Ja han tornat? Avui no paren de passar coses bones, el Naresh ha tornat!

Totes i tots ja estem ben guapos per la festa. Comencen els balls: primer el Sanu, el segueixen la Tania i el Rubin, després la Procriti, la Sampurna, la Sita i la Binita ballen el seu impressionant ball, quina alegria veure-les ballar tant bé! Per fi arriba el famós Resham Firiri de les voluntàries: la Tania, la Joana, l'Ari, La Zaida i la Mònica, totes 5 amb els seus kuurtas ben mones. I l’últim ball el fan l’Anna i el Mithun, després de bastantes hores d’assaig. Però la dansa no s'acaba aquí, el Prince fa un ball final que ens deixa bocabadats a tots!

Anem a sopar masu!! Quina gana!! La Lucky, la gossa, com no, es passeja pel menjador esperant ossos tota neguitosa.  La festa continua, gairebé tothom balla, la Procriti al capdavant fent els seus súper passos, la Binita a una espècie de pòdium donant-ho tot! La gent es comença a apagar a mesura que avança la nit i per donar-li un cop final a la festa, l'Ula i la Joana agafen les guitarres. Cantem i ballem "This little light of mine", "Oh Susanna" i "Do, re, mi". 

Ja marxem a dormir, però avui serà diferent, perquè les nenes vénen a dormir a la nostra habitació així que dormirem millor que mai. Omplim tot el terra de matalassos i a dormir! Subaratri! Ja s’acosta cada cop més el dia per marxar i tots comencem a estar nerviosos i a voler passar més temps els uns amb els altres. Si us plau que no arribi!!











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada