divendres, 27 de juliol del 2012

27-07 - Comença un nou dia a Balmandir (PIA)


Divendres 27 de juliol de 2012 (Pia)

Comença un nou dia a Balmandir, on els més valents van a jugar o a ballar i els més mandrosos ens acurruquem al llit una micona més, sabent que avui tenim una missió: pintar la sala de la Library.

Després d’esmorzar un black tea amb galetes, fem la visita rutinària a la Guest House: uns cafès, uns pitis, alguna visita al lavabo… en fí!

La Paula agafa el guix que necessitem per la activitat de les mascares i mans a la obra!
Qui no esta fent mascares amb els nens, està començant amb la sala, buidant-la de mobles. Encara que qui més qui menys va rotant. Tots anem passant per la pintura, i la pintura va passant per nosaltres.

En un moment de despiste dels voluntaris, els nens aconsegueixen destrossar un pot de pintura excedint-se d’aigua. Ja que avui tenim al Carlos Tugores i a na Mar a Hetauda, els hi enviem un recado per que pillin més matèria prima.

Finalment queda pendent per acabar de pintar un cantonet del sostre. Bona feina, i bona combinació de sostre blanc amb parets blau claret.

Al mig dia fem torns per anar a dinar a fora, al market, amb la intenció de variar un poc de menú. No està gens malament un  plat de pasta amb carn de búfala i uns mo-mos fregits per unes 60 rupies per cap (60€ aprox.), no?

A la tarda, la Paula, l’Ari, la Joana i alguns nepalis, s’apropen a la presó a visitar al germà d’un dels nens de Balmandir i veure les instal·lacions.

Tenim al Naresh un poc fotut per que té una infecció al peu que se l’hi ha complicat una mica. La Tania sap com cuidar dels nostres malaltets.

El Carles i la Mónica tenen una exitosa reunió amb l’associació de dones per seguir endavant amb la difussió del sistema de carbó.

Els nostres enviats a Hetauda, avui poden viure la màgica sensació de, després d’un dia estressant a la ciutat, tornada a casa entre la pau de les muntanyes i l’alegria dels nens. És cosa de poc temps el fer de Balmandir la nosta llar.

Sopem un plat diferent a base de noodles i…dhalbhat!!














1 comentari:

  1. Us segueixo dia a dia i em moria de ganes de escriure-us,peró com que només conec a Pia m'esperava.... em feu molta enveja , aqui on som nosaltres hia una crisi (de valors també) i volaltres esteu per aixi dir-ho "renovant els vostres vots" com a essers humans. Estic segura que el vostre aprenentatge ens podrá ajudar.
    Fins ara!
    Marta Farreras

    ResponElimina