dissabte, 14 de juliol del 2012

13/07 - 2on dia a Kathmandu


Després d’un esmorzar a l’hotel, hem començat el matí caminant sota la pluja.   Una pluja molt fina, per cert… de moment sembla que aquest any el monzó no apreta gaire…  però creuem els dits! 

Avui hem anat a peu des de l’hotel, al nord del barri de Thamel, fins a Basantapur, el centre històric de la ciutat de Kathmandu. Aquestes places s’anomenen Durbar Square i estan plagades de temples pagoda de totes mides i alçades.


En Bibhushan, un nepalí que ha viscut 8 anys a Barcelona, ens ha acompanyat durant el trajecte.  Després d’estar una estona per la plaça, hem agafat uns quants taxis i ens hem dirigit cap a Patan, el segon centre històric de la ciutat, que pertany al districte de Lalitpur.  Allà hem anat a dinar al restaurant del Bibhushan “El Mediterráneo”, que ens ha convidat a tots. En Dawa, el nostre super-guia de Dream Himalayas, també en hi ha acompanyat amb la seva dona Pema.

Després de dinar en Bibhushan ens ha portat a fer una ruta a peu per l’interior dels patis de la ciutat antiga, una ruta molt laberíntica i imposslble de fer si no ets originari d’aquí… anavem passant per molts patis amb escultures budistes, portes pintades, banderoles i espelmes… 

Pel camí hem passat a visitar el Kathmandu Jazz Conservatory, que va fundar el meu amic Mariano Abello fa 5 anys.  La Mar, la Paula i jo, les tres músics del grup, ja ens hi haguéssim quedat a estudiar, o a fer-hi classes!  ;-)  Però enlloc d’això, la noia que ens ha ensenyat la escola, ens ha fet entrar a una practice room i hem acabat jammejant un blues amb un parell de nepalís que tocaven la bateria i la guitarra respectivament…  Els ha costat una mica arrencar-se, ja que els nepalis son molt tímids… però finalment ho han fet i ha estat un moment força divertit!  ;-)


Avui ens han acompanyat durant tot el dia en Pushkar i en Pradeep, dos nois universitaris que estudien a Kathmandu gràcies a les beques d’Amics del Nepal.  Estan fent molt “bones migues” amb els catalans, fins i tot els ensenyen com seure “a la nepalí”!



Finalment hem tornat a l’hotel on havíem quedat amb la Shawn Wen, una estudiant molt simpàtica del MIT de Boston, que ens ha portat la incubadora per poder fer els anàlisis d’aigua a Bhimphedi.  Ens ha fet una breu explicació d’un sistema molt curiós que permet mantenir les mostres d’aigua a temperatura constant durant 24h, sense cap tipus de connexió elèctrica.  Es tracta d’uns sobrets amb un compost químic natural de color blanc, que s’han d’escalfar dins d’aigua bullida. Automàticament el contingut es desfà i es torna transparent, i després, durant el canvi d’estat altre cop cap a sòlid, es capaç de mantenir la temperatura constant a 37º, durant 24h.



Mentre estem fet l'experiment científic, apareixen a l'hotel la Marta i el Quique: quina iluuuu!!!  Ens abracem amb una alegria immensa!  Ells ja portaven un temps al Nepal i ara tornen de Mahendranagar, un dels llocs més remots del "far west" nepali, on Amics del Nepal té un centre d'acollida.  Els dos tornen encantats de com funciona aquell centre, i diuen que els nens estan encantadíssims amb les visites. Haurem d'anar pensant en enviar-hi també voluntaris... es veu que el lloc es fantàstic!  En Quique ens explica que els hi ha portat unes quantes pilotes als nens i que ha jugat una estona amb ells a futbol, s'ho han passat super bé!  Després, segons ens explica la Marta, es veu que en Quique ha triomfat entre les teenagers d'alla i fins que no li han demanat el mail, no han parat!  Caram tu, entre el futbol i les noies, crec que el Quique al final es quedarà a viure al Nepal, jejejee... ;-)
Quanta emoció retrobar als nostres amics aquí al Kathmandu...   tanta emoció i cap foto!   Pero no us preocupeu, demà ho arreglem!


Hem acabat el dia amb una bona pizza al Fire & Ice, i després de copes per Thamel! Demà serà l’ultim dia a Kathmandu, abans de marxar cap a Bhimpedi, on tots ja ténen moltes ganes d’arribar!!


2 comentaris:

  1. Hola a tots!!!
    M´encanta seguir el blog,estic enganxada!!!!
    No deixis d´escriure Mònica,us segueixo cada dia!!!
    Sembleu la família TELERIN,feu molt de goig tots plegats!!!
    Una abraçada ben forta Quique,Marta,Mònica i Carles!!

    ResponElimina
  2. que boniques les croniques
    seguiu escrivinttt
    molts petonsss!
    xenia

    ResponElimina