DIA "C" - FESTA DEL CARBÓ
El matí s'ha desenvolupat d'acord a l'horari convencional: a les 6:00h entrenament de futbol pels nois i a les 7:00h classes de ball per les noies més dinàmiques i "marxoses", el cansament ja comença a fer efecte en el nostre entrenador Víctor que avui ha caigut presa de la son.
Al matí hem estat jugant amb les il•lusions òptiques que el nostre astrofísic personal Dani havia portat pels nens de Balmandir. Junt amb el telescopi que vam "encetar" ahir vespre i un filtre solar bastant casolà hem fet una classe sobre taques solars, gràcies a la tan agraïda absència de monsó.
11:00h del matí, la rutina queda interrompuda, avui és el dia dedicat a muntar la gran esperada festa del carbó. Ens han cedit un espai públic al centre del poble on al llarg d'aquesta jornada es mostraran les tasques que van dirigides al públic extern a Balmandir. Els pòsters realitzats els dies anteriors ens ajudaran a poder explicar a la resta del poble el procés de realització de les briquetes de restes vegetals des del seu inici amb les peladores de blat de moro, tot remarcant la problemàtica que comporta per la salut la cuina amb fusta. Hem aprofitat per incloure una sèrie de planes on es mostraven els resultats de l'anàlisi de l'aigua que fa dies que portem en marxa. Tots els resultats han donat positiu en coliformes (també l’aigua filtrada de Balmandir) però en una sèrie de proves d'aigua bullida es veu com les impureses moren als 5 minuts una vegada superats els 100ºC. Puntuals a la 13:00h hem començat a prepara el bidó per carbonitzar panotxes en presència d'un gran nombre de gent, tot anava sobre rodes fins que hem intentat realitzar una demostració de foc amb briquetes, massa humides encara, no han tingut suficient dies de sol per superar la prova de foc gràcies a la nostra eterna companya de viatge: la pluja, que avui per sort no ha fet acte de presència. La gent ho ha assumit amb tolerància i els nois i les dones, que pareixien els més interessat en la temàtica, han seguit amb atenció les indicacions del nostre "speaker"-voluntari local Pradeep que anava traduint les lliçons de la "group-leader" Mònica. Tot seguit el Quique, l'Olaguer i el Victor han segellat amb arena el bidó de panotxes per la carbonització, hem fet un petit descans per dinar, s'ha explicat com realitzar peladores de blat a partir de xapa d'acer i hem gaudit d'una ració de "grams" (un tipus de cigró fosc saltejat amb ceba i oli) a càrrec de la nostra estimada "Beni" i un foc a base de llenya i briquetes com a combustible. Han passat 3 hores i pareix que el grup de dones té cada cop més interès, totes volen emportar-se un peladora de blat a casa seva i el Carles i el Karan n'estan ensenyat a produir a un parell d'agricultors interessats. S'esmicolen les panotxes carbonitzades i es mesclen amb una pasta a partir de farina de blat i l'aigua residual de bullir l'arròs. Tan sols en faig tres briquetes de demostració davant les dones ja me volen prendre de les mans les eines... totes volen provar, totes estan interessades!! No hi ha hagut tota l'assistència que ens esperàvem però l’ interès dels assistents ens motiva per continuar amb la nostra tasca.
La festa s'acaba, recollim tots els "bàrtuls" i marxem cap a Balmandir, una mica cansats, amb la pell vermella pel sol, però amb la sensació d'haver fet les coses bé i de que la jornada d'avui ha estat i serà profitosa per aquells que ens han acompanyat durant el dia. Alguns omplen les darreres hores de la tarda jugant a Bàdminton, altres seuen i veuen la vida passar... jo escric, a la ombra del petit porxo, esperant l'hora del sopar (torades de blat, farcies com no... de Dhalbhat). Aquesta nit anirem segur d'hora a dormir, potser algunes cançons amb la guitarra o alguna cervesa en honor a l'amic de la Pía, Carlos, que ens ha vingut a visitar un parell de dies a Balmandir i ha marxat avui cap a la capital; tot esperant les noves aventures que ens espera el dia de demà. Records a la meva família que de segur segueix el blog i com no a la "special.K" de Barcelona. Suvaratri a tothom (Bona nit).
Carlos Tugores
Monicaaa molts petonsss als nenss!!!
ResponEliminaHola a tots: Més que res, volia dir-li a la Mónica i al Carles, que la foto d'un primer pla de la carona d'una patufeta i la d'una altra que dins l'autocar la duu en Carles a la falda, em recorden moltissim la fesomia de la Carlota; son aquests ullets orientals...dolcets i picarons al mateix temps.
ResponEliminaApa! quines pasejades amb elefants.
Bé, fins la propera. Abraçades per a vosaltres i per a tots els orfanets.
La mutti.
Hola Carlos!
ResponEliminaInteresante relato, espero que puedas hacernos una demostración de tu habilidades a la hora de producir carbón en Barcelona.
Un fuerte abrazo de parte de toda la Special K