16-07 - Primer dia a Balmandir (Victor)

Les rialles, crits i corregudes de nens esvaloten el poc que existeix de dia. Mentre els ulls lluiten per intentar obrir-se, la porta s'obre de bat a bat. Entren un exercit de nens, un parell de gossos i fins i tot sembla ensenyar el cap una cabra, tots plegats donant-nos el bon dia. Parant més l'orella el bon dia sembla convertir-se en un football, soccer, per part de molts i en un dance now per part dels altres. Està clar que de  ganes no els en falten pas.

Dani , Carlos, Oleguer i jo mateix emprenem un camí com herois per arribar al camp. Gallines i cabres entonen un  "namaste" el qual ens anima encara més a començar la nostra especial missió. Els nens ja estan escalfant . Arribant el "sensei" Quique, comença una xerrada tècnica que  es desenvolupa com si el mateix Guardiola estigues al camp de Bimphedi. Quan comença a rodar la pilota, tot torna al seu estat natural; els adults s'ho passen com a nens i el nens s'ho passen com a nens que són. La germanor i ímpetu que desprèn la canalla espanta. Després d'un entrenament d'alt "standing" barceloní, amb patinades, caigudes, i "driblings" a "mines" (el camp també fa de camp de pastura...), comença un partidet en el qual juga tothom, amb dues incorporacions de luxe; Paula i Ari. El públic  local (5 persones, 10 gallines i 2 vaques)  omple les grades i la master camera Mar agafa posició. Mentrestant els no aficionats al futbol, comencen un dur entrenament de "dance", mostrant uns moviments de cos dignes del mateix Michael Jackson. El partit acaba amb una més que dubtosa victòria del Quique team i una més que digna derrota del altre equip.

Després del partit toca una bona dutxa a l'aire lliure. L'aigua és freda, molt freda. Tot seguit un te boníssim. Un cop tothom és dutxat i ben net comença un altre cop la ronda de xerrades tècniques. Ens reunim a la "library" i preparem un "timetable", totes les activitats quedaran ben resumidetes en un mural. Pia, Carlos, Joana.. tothom s'involucra d'una manera o altre en preparar el mural, preparant-lo directament o pensant en com millorar l'activitat pròpia. Toca la campana i la olor a dalbat inunda l'ambient. Als nens els toca menjar. Arròs, col, curry, llenties i fesols es fusionen en un plat que, a títol, propi és deliciós. Sense deixar ni un grà a  la "fat dog lucky", surten tots esvalotats a jugar una estona amb nosaltres mentre la Mar i la Marta es tanquen a  la cuina a recordar-nos l'esperit Mediterrani. Pasta i truita d'albergínies marquen el menú que ens acosta una mica al nostre estimat mar. Acabats de dinar hi ha tradicions que no s'obliden i un bon grup de cooperants es deixen portar sigil·losament pel cansament i una migdiada de mitja hora marca l'inici de la tarda.

Els grans, se'n van amb la Marta i el Quique i els petits i la resta de cooperants ens acomodem a la "library". Les explicacions de les diferents activitats que es faran volen cap als ulls il·lusionats de cada un dels nens. Fetes les explicacions, comença la primera de les activitats; l'Anna dirigeix la construcció d'uns globus aerostàtics. Pia, Paula, Mar i altres aconsegueixen l'interminable felicitat i rialles dels menuts. Una petita expedició surt a buscar una mica de menjar, i acaba descobrint un pont penjant que porta fins al mareig només de veure'l sense creuar-lo. Muntanyes que fan empetitir als mateixos Alps, una boira espessa com la nata i una verdor incessant per tots els racons ens mostra tot l'esplendor natural del lloc on som i ens recorden que no som més que petites puces en el món natural.

De tornada ens trobem amb un temple budista d'uns 75 anys, construït i mantingut per la mateixa comunitat ja que el govern se'n desentén per complet. Seguint baixant , la deshidratació marca el ritme i un bon suc de mango ens refresca com mai.

La nit se'ns ha tirat a sobre als "exploradors" i l'arribada al orfenat es imminent. Els nanos ja han consumit la seva ració de dalbat i els cooperants ens hi posem. La nit i la boira amaguen les immenses muntanyes i tothom es dirigeix hipnòticament cap a la "library". Els fils comencen a volar i la curiositat marca l'ambient. Unes quantes cooperants estan començant a fer polseres i totes les ànimes de l'orfenat s'acaben reunint. Uns ensenyen, els altres aprenen i la resta observa encuriosida la fabricació de polseres. Milers de fils s'entrellacen en unes acolorides polseres que s'arrapen amb força al canell de tothom qui es deixa.

Les hores del dia s'estan acabant de cremar i els ullassos, ulls i ullets comencen a tancar-se. Poc a poc la gent va abandonant la "library" per traslladar-se al seu llit. Els ulls es tanquen i els pensaments de com serà el dia següent inunden els pensaments. "Fat dog lucky", ha agafat un lloc sota el llit i decideix passar la nit amb nosaltres, fugint al dia següent amb la primera llum del dia.

Victor