Des de que vem arribar a Bhimpedi, cada dia ens depertem a les 6h del
matí per fer una mica d'esport ! Els nens puntuals ens esperen el camp
de futbol que tenim just sortint per la porta del jardinet de la casa
on ens estem. La seqüencia és aquesta : despertador, peus a terra,
samarreta i pantalons, trobar la porta de sortida, bambes, escaletes
del jardi, gir a l'esquerra i a correr pel voltant del camp de futbol
...
despres d'un parell de voltes m'adono que no estic somiant! comença
el dia! Però avui a les 6h plovia fort ! la casa estaba en silenci, he
mirat per la finestra i els nens no havien vingut ! o sigui que mitja
volta i a seguir dormint una estoneta més , que be !! perquè justament
ahir ens vem quedar xerrant fins ben be les 12h!
Desprès d'aquest petit regal, ens esperava tot un dia de compres a
Hetauda, un poble més gran que està a una hora de bus de Bhimpedi. La
Pia, l'Anna, l'Ula (aquí li diuen així), el Victor, la Mònica , el
Pradeep, el Gyanendra, el Dayaran i jo mateixa formavem el grup de la
intrèpida expedició ! Sota els paraigues hem anat a buscar el bus de
les 9h, que ha vingut a les 9:45h. Pel camí hem anat recollint gent i
paquets i quan ja anavem a tope i amb un cistellot de mangos que
bloquejava qualsevol opció de sortir, hem arribat a un riu que calia
creuar. Amb tanta pluja baixava fort i no les teníem totes ! jo ja
feia plans de com sortir per la finestra si bolcava el bus! i la cosa
no pintava fàcil ! calia esquivar els mangos i uns quants Nepali ...
un, dos, tres i gas a fondo ! i Zazzz !! hem creuat el riu !! amb
aquella tartana carregada fins dalt! de l'emoció, el nostre grup s'ha
posat a aplaudir, entre les cares de sorpresa dels Nepalis que ens
miraven pensant que no n'hi havia per tant !!
Un cop a Hetauda ha començat la marató de compres, com a mèrits ens
podem sumar el fet d'haver aconseguit trobar un ferrer que ha entès
els esquemes, mides i dibuixos que portàvem per fer la peça motllo que
necessitem per fer les desgranadores del blat de Moro. I ens ho fet
en menys de tres hores ! tot un temps rècord en aquest país !
Mentrestant l'altre meitat del grup ha comprat bambes per 35 nens i 70
peus ! Amb totes aquestes compres i la panxa ben plena, gràcies al
dinar que ens hem fotut (per un dia hem aparcat el Dalbat i hem menjat
pollastre) hem tornat contents i carregats !!
Quan hem arribat a Balmandir, els nens ens han vingut a rebre contents
i emocionats, sabien que portàvem sabates noves per tots els seus
peus, i que l'endemà no haurien de jugar a futbol i córrer descalços.
Entre un petit caos de crits i emocions les hem repartit totess, se
les han anat emprovat, i intercanviat, fins que hem fet una petita
selecció de les que caldrà canviar de número. Estaven tots molt
contents i emocionats! Desprès hem sopat Dalbat hi ha hagut una
estona de guitarres i cançons!
Finalment l'estoneta de calma al porxo de la casa. Amb una cervesa a
la mà i la llum de les espelmes fem petar la xerrada. M'expliquen que
la resta dels voluntaris, que s'han quedat a Bhimpedi , han fet un
taller de malabars amb els nens, i un campionat de bàdminton
organitzat pel Karen, un dels tres estudiants Nepalis que ens
acompanyen i que ens estan ajudant moltíssim a fer d'interlocutors en
totes les gestions que anem fent cada dia! La pluja no els ha permès
començar a fer el primer vidó de carbó. A veure si demà tenim una
petita pausa de pluja que ens deixi estrenar a tots les bambes noves i
engegar el primer vidó pel carbó que necessitem per la Charcoal party
que farem el dia 26 de Juliol, on vindrà tota la gent de Bhimpedi i
rodalies ! que semblen estar molt interessats en la demostració ! no
podem fallar !
Anna Brunet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada