24-07 - Crònica del 24 de juliol de 2012(TANIA)

Crònica del 24 de juliol de 2012 (TANIA)

Avui, com a gran excepció comença el dia a les 6h del matí, ja que acostumo a llevar-me a les 4.30 del matí per anar a córrer amb el Gokarna, el meu “nen”, un dels joves de Balmandir.
El dia ha començat tranquil i relaxat, cosa estranya, però amb una gran experiència. Avui, després de vèncer certs obstacles, l’Ari i jo hem tingut l’oportunitat de poder fer de professores d’anglès a l’escola pública de Bhimphedi a les dues classes del nivell 10, 62 alumnes, l’últim que es pot realitzar en aquest encantador poblet. A les 8 del matí ja estàvem l’Ari i jo plenes d’alegria i energia per dirigir la classe. Des del principi, tot va anar sobre rodes, tot i que cal destacar que els alumnes es mostraven amb certa timidesa, però a mesura que passava el temps es mostraven menys cohibits i amb més confiança fins el punt de cantar tot plegats “Love is in the air” entre dos i tres vegades per classe i per acabar vam repartir els famosos “milk chocolates”, un dels caramels més preferits a Bhimphedi, així doncs vam acomiadar aquesta inolvidable vetllada. Vam gaudir tot tant, que la setmana que ve tornarem a realitzar una “master class”, però aquesta vegada amb una cançó amb més ritme i salero per a poder cantar i ballar tots plegats una estona, que en tenen unes ganes boges, avui ho demanaven a crits.
Un cop finalitzada la classe hem decidit fer un esmorzar a la botiga del Surendra, un milk tea acompanyat de Solroti, una pasta dolça típica del Nepal. Amb l’estómac ben ple i amb moltíssimes ganes de continuar el dia cap a Balmandir, ens espera un dia tranquil i relaxat, ja que gran part dels voluntaris han marxat a Hetauda a fer les compres necessàries, i molts dels “childrens” estan estudiant a l’escola, així que durant el temps lliure hem estat fent polseres de fils (en som uns grans aficionats), jugant, xerrant, i l’activitat estrella del dia era dibuix amb ceres, idea creada pel Marc.
Després de fer l’Snack a les 13h he anat amb el Gokarna a explorar una de les muntanyes que hi ha davant de Balmandir i per fi he pogut visitar el petit temple hinduista que hi ha creuant el riu, només cal una paraula: meravellós; durant la petita excursió s’ha posat a ploure i corrent hem hagut de tornar a “casa”, tot i aixo hem acabats xops de d’alt a baix, així que una dutxa i com nous.
Durant la tarda s’han realitzat tornejos de batminton i hem estat a la Library continuant la sessió de polseres, fent els pósters informatius relacionats amb l’anàlisi de l’aigua de Bhimphedi per poder difondre durant la festa del Carbó. Després de “treballar” una estona hem fet un tomb pel Marcket, el carrer principal de Bhimphedi, hem près un suc de Mango i a sopar, què hi ha avuí per sopar? DALBAT. We love Dalbat! De fet no tothom, però el meu cos ja demana el Dalbat a totes hores! Un cop sopats, a petar la xerrarda i a dormir, que els dies aquí són molt llargs i els aprofitem al màxim, així que quan el Sol cau, el cansament apareix en tots nosaltres.

Cada dia és especial, hi ha moments que mai oblidaràs, sentiments que mai més tornaràs a sentir, sobretot aquest tipus de felicitat, per tot el meu cos recorren senacions, emocions, és per això que s’ha de viure cada dia com si fos l’ultim, i només pensar en gaudir cada moment amb aquestes petites però grans persones, que cada segon que passa t’aporten experiències i t’ensenyen a ser millor persona, ja sigui amb un gran o petit gest, però sempre et fan sentir especial.