Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Realment, no se com començar a explicar tot el que per a mi ha significat aquesta experiència al temple dels nens en un preciós poblet entre valls i muntanyes. He estat dos mesos i mig envoltada de les millors personetes que he conegut mai, i no únicament conviure amb les 40 persones que viuen allà, sinó la gent del poble, el caliu i l’aire que es respirava a Bhimphedi és únic, és el lloc on millor m’he sentit, com a casa. Prèviament a realitzar les etades solidàries, vaig estar convivint quatre setmanes totalment sola a Balmandir i amb poc temps vaig poder conèixer i entendre que serien quatre setmanes realment úniques i inoblidables, i que cada moment que visqués seria increïble i que amb el temps aquell lloc em crearia addicció. Vaig tenir l’oportunitat de viure com un infant més, coneixent cada un dels seus hàbits, activitats diàries, gustos... vaig empapar-me de coneixements de les diverses cultures que hi ha al Nepal i el més important adaptar-me per complet al dia a dia i a la vida nepalí. Vaig poder gaudir amb els infants de dormir plegats a la Library després de veure partits de futbol, el “children dance programme” i el “ghost programe”. Vaig aprendre jocs típics del Nepal amb els que més es divertien els infants, acompanyada de les cinc preciositats de balmandir, les úniques noies, cada setmana realitzàvem una water-party, totes al bany, música, aigua, jocs i ball; i un altre dels millors moments viscuts va ser jugar a futbol quan la pluja començava a caure, acabàvem enfangats de dalt a baix, tirant-nos el fang del terra i celebrant els gols fent relliscades pel terra, són moments que només es poden viure en aquells instants, amb aquestes persones i en aquell lloc. Simplement, aquestes petites però grans persones m’han aportat la felicitat que enlloc havia trobat, valors que a vegades sembla que marxin volant, com el compartir-ho tot sense a penes tenir tant, però tots són un i el valor de compartir-ho tot en aquella gran família que son, és el més important per a ells.
Van començar les estades i tot va anar sobre rodes, gent increïble i projectes ben interessants a realitzar i molts més a construir. Aquelles tres setmanes van passar volant, el conviure tantes persones en un mateix espai va ser al·lucinant, eren 24 hores de dia amb activitat, era un no parar i l’energia aflorava de tots els porus de la pell.
Tota aquesta experiència et marca el viatge de la vida, personalment m’ha fet créixer com a persona, sentir-me més segura de mi mateixa, tenir en compte aspectes que abans no tenien tant valor per a tu i realment tenir cura de les persones que t’envolten i estimes.
No vull allargar-me gaire més, però avui en dia, em sento buida i amb poca energia i ganes de fer, ja fa un més i mig que he tornat i cada un dels dies que passen no deixo de pensar amb ells i amb tot el que varem viure plegats, conto cada un dels dies que queden per poder tornar a Balmandir i poder tornar-los a veure, abraçar i escoltar el seu somriure, i d’aquesta manera sentir-me plena de felicitat. Sento que aquí no és el lloc on necessito estar, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la meva persona en si i preguntar-me si realment aquí puc exprimir-me i treure’m tot el suc.
Amb 21 anys de vida, l’experiència viscuda ha estat la més increïble i al·lucinant que he viscut mai, i la tornaria a repetir amb els ulls tancats i sense pensar-m’ho un segon, tot i així ja no seria el mateix, els moments viscuts han estat únics i indescriptibles, només cada una de les persones que ha viscut aquesta experiència sap tot allò que li ha aportat i tots els sentiments i emocions que li han despertat.
Finalment, per donar resposta a la pregunta m’agradaria comentar breument que, t’ho endus absolutament tot, cada persona, cada instant, cada experiència, cada activitat, cada racó del poble, cada sensació cada emoció i sentiment. Tot són records que es guarden en una caixa al cor, i en el moment en què la obres, les emocions envolten el teu cos, generant en uns instants tots aquells sentiments viscuts que fan posar els pels de punta i la pell de gallina i sense poder—ho evitar les llàgrimes comencen a derramar-me pel rostre.
Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Aquestes preguntes per a mi no són gens fàcils de respondre, sincerament no sé com respondre-les. Sé que per a cada un dels infants, al mateix temps que nosaltres, ha estat una experiència única, i que cada un dels voluntaris que ha realitzat una vivència allà deixa la seva empremta, perquè cada un de nosaltres som especials i cada un aporta coneixements, experiències, sentiments i felicitat, és per aquest motiu que en els seus cors i pensaments es manté una petita flama encesa, un petit record de cada un de nosaltres, que es fa més intensa i gran quan recorden cada un dels moments viscuts i tot allò que han après de cada un de nosaltres. Perquè son relacions recíproques, és a dir en la relació que es crea amb les persones, cada una d’elles se’n du aspectes positius, moments viscuts i a la persona en si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada