Ariadna Rodriguez, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Difícil resposta.  Moltes coses i cap alhora. La més evident és haver conegut moltes persones que valen la pena, tant nepalís com catalans.

Però lo que realment em vaig endur de Bhimpedi i de la seva gent és part de la seva senzillesa i manera de veure les coses. He après a valorar lo bo de començar el dia amb el sol (encara que no sigui per jugar a futbol), valorar un camp ple de tifes, gossos, cabres i vaques; pot ser un excel·lent camp de futbol.

És curiós, però el més i mig a Nepal va produir en mi un efecte contrari al que normalment la gent diu que té quan va de viatge al “tercer món”. Valorar més el que tens.  Crec que a mi em passa el contrari, cada cop valoro menys lo que tenim aquí, perquè realment (sempre sense passar-se, hi ha coses que òbviament valoro, com ara una bona tassa de vàter) crec que he sigut més feliç, més “jo mateixa”, he estat més agust, etc., durant el poc temps allà, que la resta de l’any aquí.

Potser “me he ido un poco por las ramas”, però és que la pregunteta és “tricky”. Si puc concretar el que m’he endut de Bhimpedi, del Nepal, en general, és això: la senzillesa de la seva gent. Concretament dels nens de Balmandir, la curiositat, ganes d’aprendre i ser feliç amb ben poc.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Crec que pensar que les meves accions o “aportació personal” poden arribar a calar en la gent de Bhimpedi en només tres setmanes, és ser una mica ambiciós.

(he escrit molt i he borrat molt, finalment he arribat a la següent decisió, però que consti que he fet l’esforç de pensar:)

No puc respondre a aquesta pregunta, sincerament. Si digués alguna cosa concreta me l’estaria inventant, i crec que no és necessari.  No crec que sigui menys pel fet de no saber què vaig deixar a Balmandir, si és que vaig deixar-hi algo. És una pregunta molt difícil. Tothom pot arribar a saber, més o menys, què s’enduu d’una experiència com van ser les Estades, i si no, hi ha “estereotips” que sempre queden bé. Però saber que hi has deixat, en tant poc temps, costa més.  La veritat és que m’he endut més que no el que he deixat. A part de saber que tenen una bona amiga a Barcelona, crec que els nens de Balmandir estan igual que abans que hi anéssim. La gent de Bhimpedi i Hetauda saben com fer carbó amb el que resta de les panotxes de blat de moro, i almenys han sigut informats de que l’aigua que beuen no és bona, i que hi ha maneres de millorar-la. Però la que realment ha sortit guanyant d’aquest intercanvi he sigut jo. Intentar contestar aquesta pregunta m’ha fet adonar-me que m’he enduut molt més que no pas deixat.

Ho sento si la resposta no és la que s’esperava!!!!