Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu? Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Pot ser que no hem arreglat Nepal, pot ser que no vam suar de la feina que es va fer, però del que no es pot dubtar és de les rialles que vam dibuixar i compartir. L'atenció prestada a cada un dels moviments dels nens, considero que és un estímul a tenir en compte.
Si es te en compte que són nens que no han pogut cridar l'atenció d'uns ulls enamorats, com son els de molts pares, l'estímul emocional que es dona en ells amb la nostra arribada, pot reforçar l'autoconcepte que tenen d'ells, i ser conscients d'aquelles virtuts meravelloses de las que estan dotats cada un d'ells.
Si tornès a néixer amb tot el que se, segurament agafaria altres camins, donaria altres passes. Si tornés a Nepal, a Bhimphedi, ho faria diferent de com ho he fet, ja que he aprés molt i tinc l'experiència que abans no tenia.
He fet una petita reflexió del que es podria millorar de cara a les properes estades solidaries.
Crec que si la nostra arribada no ha arreglat Nepal, l'arribada de Nepal a la nostra vida, si que ens ha aportat moltíssim. Casi tots deixem un petit trosset de cor entre les muntanyes de Balmandir. Per això crec que seria una llàstima no deixar que altres voluntaris gaudeixin d'aquesta experiència. També penso que la convivència entre catalans ha sigut força enriquidora, hem hagut de conciliar convivència, tasques i temps lliure sense haver marcat pautes clares i això no és tan fàcil. Molts de nosaltres no teníem cap relació abans de les Estades, i tot plegat era un escenari molt nou, en el que teníem que jugar un paper desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada