Daniel Roig, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Ha estat una experiència molt positiva, crec que he tornat sent una persona una mica millor. La cultura occidental té moltes coses bones, entre elles l’eficiència en tirar projectes endavant o l’extraordinari avanç en ciència i tecnologia que permet per exemple que tinguem una sanitat de qualitat. Però també hi ha punts que no són tant positius i que jo potser no he sabut portar de la millor manera possible fins el moment.

El primer punt negatiu és un excés d’individualisme. Massa sovint he estat massa focalitzat per la feina o estudis i he dedicat menys esforços dels que caldrien per tenir cura de les amistats i familiars.

Un segon aspecte, que jo segurament en menor mesura però també he patit, és el consumisme excessiu. I no només em refereixo pel que fa els objectes. Aquí donem per descomptat que cada cop que encenem un llum o endollem un aparell tindrem energia sense preguntar-nos d’on surt. Donem per descomptat que cada cop que obrim una aixeta o tirem d’una cadena l’aigua potable apareixerà per art de màgia i que això mai deixarà de passar.

Crec que l’experiència al Nepal m’ha fet ser més conscient d’aquests dos defectes que pateixo (entre molts d’altres que sé que tinc i d’altres que encara no en dec ser conscient) i per tant una mica més a prop de minimitzar-los.

No tinc idealitzada la gent d’allà, ni tant sols els nens, per molta estima que els hagi pogut agafar. Hi ha gent més egoista i gent més altruista, gent més alegre, humil i col·laborativa i n’hi ha que ho són menys, però això passa aquí i allà, som essers humans. Hi ha gent que és més feliç i gent que ho és menys.

Però si que és cert que les circumstàncies en que viu la gent d’allà fa que t’adonis que calen molt poques coses per a ser feliç, només cal que ho vulguis ser. Potser per il·lustrar el que vull dir pot servir dues reflexions, una occidental i una oriental, a veure si encerteu quina és quina...

“Sempre hi ha quelcom que s’interposa entre nosaltres i la felicitat”

“Si estàs deprimit, estàs vivint el passat. Si estàs ansiós, estàs vivint el futur. Si estàs en pau, estàs vivint el present.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Si hagués contestat aquesta pregunta just en el moment de tornar hagués escrit simplement: “res”. No és que no fes res, però érem un grup nombrós i si jo no hi hagués estat no hagués canviat res.

Això no vol dir que en el moment d’arribar pensés que com a grup no havíem fet res. Vam posar de cap per avall tot l’orfenat, en el sentit positiu i en el sentit negatiu. Vam alterar el seu ritme de vida, cosa que de tant en tant està molt bé que passi. Oi que ens agrada a nosaltres fer vacances i que els nostres nens i joves facin quelcom diferent? Doncs segur que per als nens de Balmandir va ser una d’aquelles experiències que van formant la persona, com un totxo en la construcció de la casa. Al final hem de ser conscients que som uns noms més a la llista de gent que ha anat passant per l’orfenat. Gent que entra i surt de les vides d’aquests nens. Però alguns de nosaltres no en sortirem del tot i això també serà un suport per a ells de cara el futur. Crec que és positiu que gent com la Mònica, el Kike i la seva germana... hi tornin fent que els nens no tinguin sensació d’abandonament. De fet jo també hi torno i espero que sigui positiu per a ells.

Pel que fa els projectes del pelador i el carbó, tot i que espero equivocar-me, crec que no es van consolidar, si es creu que és quelcom important s’hi haurà de treballar més. Pel que fa el projecte de l’aigua era només un projecte inicial, ja que no donàvem solucions (no crec que ara bullin l’aigua abans d’utilitzar-la pel consum), només analitzàvem el problema, així que si té continuïtat serà important. Bé, si ara es neteja el filtre de Balmandir ja és quelcom!

Ara ja han passat uns mesos des de que varem tornar, així que la meva resposta a aquesta pregunta està un pèl més madura. Segurament el que hi he deixat és un trosset del meu cor. I això, tot i que sigui poc tangible fins el moment per a la gent d’allà, és la raó per la qual he decidit tornar-hi i estar-hi un període més llarg. No perquè esperi que la meva aportació sigui decisiva pel país, però serà un gran plaer col·laborar en posar uns quants totxos més.