Mahendranegar és un indret que convida a viure emocions a flor de pell. Tot el que hem viscut fins al moment ens ha sorprès, divertit, xocat... El que està clar és que res ni ningú ens deixa indiferents.
El passat dia 22 vam celebrar el Raskitabhandhan, la tradició hindú dels germans i les germanes amb tots els nostres "Bai" de Mahendranegar. Quina festassa!!! Vam seure tots al temple (de color rosa xiclet, per cert, nepali style total...) i vam estar cantant pregàries i picant de mans molt entusiasmats. De sobte el Harry, un dels nois més grans del Children's Home, cridava unes paraules en nepalí i tots cridàvem a ple pulmó i amb la mà dreta aixecada "Jeyh!". Després ho fèiem tot donant voltes al temple en fila envoltats per les desenes d'espelmetes que la mami havia encès abans i tot feia una olor espaciada d'incens que creava una estampa molt mística entre el fum, els càntics i el sol, que començava a pondre's per donar pas a la nit fosquíssima del Nepal.
Arribats a l'escola sopem cada nit al terrat entre centenars de cuques de llum que parpellegen entre les fulles dels arbres, i quan alguna cuca despistada voleia per sobre la taula sembla un estel fugaç. Quina tranquil·litat!
Tot a Mahendranegar pren una nova dimensió. Els preus, el ritme de vida, la quantitat de Dahlbat al plat... Així que el David i la Marta van proposar-se jugar amb el nens "a lo grande". Una de les tardes vam convertir el pati del Children's Home amb un camp de bombolles de sabó gegantines, i tot i que al principi va costar arrencar vam acabar tots plagats amb les mans plenes d'espuma.
Ens queda poc més d'una setmana per seguir embrutant-nos, sorprenent-nos i empapant-nos del bon rollo nepalí. Fins aleshores, molts petons!
P.D: Moltes felicitats a la Tamara de part del David!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada