02-08 - Darrer Dijous (Oleguer)

Som dijous però no un dijous qualsevol, es especial ja que es l'últim que estem a Bihmphedi. Avui l'objectiu es acabar les coses que queden per fer i començar a 

preparar mentalment el comiat.

Aquest matí després que els nens s'hagin passat picant a la porta, des de les 5 del matí (res de hora catalana , hora nepalí!!!) en intervals de 15 minuts ens hem llevat. En sortir a fora el primer que ens hem trobat ha sigut un espectacle de sexe matinal en públic al mig del jardí, entre el Kale ("Blacky" en nepalí):el gos guardià de l'orfenat - ell és el pastor i els nens el ramat, del qual ara tots nosaltres ja en formem part -  i la Luky, una gossa molt gorda, que no sabem ben be qui es l'amo però que resulta que  passa els estius a Balmandir només quan hi ha europeus, curiós oi? No se si ho sabeu però els gossos després de copular es queden enganxats durant un període "x" de temps, el més fort ha sigut quan durant aquest període ha aparegut un tercer gos, amb el qual el Kale s'ha començat a barallar encara enganxat a la retaguardia de la Luky.  Ha sigut un moment molt còmic, imagineu-vos la situació i la expectació.

Després del gran "show" hem anat a la Guest House a esmorzar amb majúscules. He tret un dels 2 fuets casa tarradellas (moltes gràcies Mama, el Tugores aquí present també te les dóna) que tenia guardat com or des del principi del viatge. Amb el Víctor, la Tania i el Tugores ens hem fet un esmorzar de luxe: fuet saltejat a la paella amb ous autòctons de Bihmphedi, pa torrat amb sal i oli 

d'oliva Borges, suc de mango i cafè amb llet fresca de bufala. Riu-te del Bulli... Feia dies que no esmorzàvem així!!!! Posteriorment hem tornat a Balmandir.

A l'orfanat s'hi comença a respirar un aire extrany, inquiet. Tots sabem, catalans i nepalis, que el dia s'acosta i que d'aqui poc ens haurem d'acomiadar. Per això avui el que hem fet ha sigut passar tot el dia amb els nens fugint una mica de les nostres obligacións. 

A mig matí hem fet un rei de la pista al ping-pong. A Balmandir s'hi juga d'una manera especial; el terreny de joc és de ciment, amb irregularitats bastant pronunciades, per tant el factor reflexe és més important que la tècnica i la xarxa és casolana feta amb totxos malparits. Tot i així els partits són molt emocionants.

A l'hora de dinar, fugint del dalbat, el Carlos el Víctor i Jo hem anat a dinar a l'únic "restaurant" del poble on l'espectacle ets tu. És un petit establiment on fan uns "Chaomings" molt bons. El tema és que mentres menges hi ha una munió de gent observan-te. Sabem que sóm guapos, però creiem que el tema no va per aquí. En acabar de dinar hem pogut conèixer a la Ulsa, la filla de la mestressa del local, que és la nostra petita traductora, ja que la seva mare no sap parlar anglès i ella sí. Mai havíem parlat amb ella de tu a tu, però a copia de fugides de dalbat avui per fi s'ha obert. La Ulsa és la típica nena d'11 anys que et trenca una tele "Sony Full HD de 72 polzades" i no la pots renyar. Té una mirada i un somriure que enamoren, ara ja és la nostra amiga.

Per la tarda hem estat fent coses amb els nens, volem passar hores amb ells, és ara, després de tres setmanes de convivència, quan els comencem a conèixer profundament. Els que no parlaven, ara ja parlen, i els que parlaven... imagineu. Penso que hem agafat, i parlo en nom de tots, una afinitat tan profunda amb ells i elles que ens serà molt dur separar-nos, sort que existeix l'Internet.

Per la nit dalbat per sopar, jo he agafat una llauna de tonyina de la Store room de l'estraperlo i me la he menjat barrejada amb arròs. No em puc creure que no m'agradi el dalbat en un lloc on es menja única i exclusivament això. Porto tres setmanes així, menjant quilos d'arròs amb verdures!! Després de sopar hem estat tocant la guitarra amb els nens a un cobert que hi ha al mig del jardí amb un banc d'obra en forma de cercle. El cel sorprenentment estava estrellat, fugint de la tònica de núvols, núvols i més núvols, la nit era fresca i s'hi respirava la pau que regna Bihmphedi per les nits, si li restes les baralles de gossos a mitja nit. Ha sigut un moment d'aquests que perduren dins un. Finalment cap al llit, avui no hem fet birres a la fresca, demà ens volem llevar d'hora i estar amb els nens, que ja serem divendres.

Trencant amb la lògica de la crònica em cal a dir que aquí al Nepal tots els nens escolaritzats tenen un molt bon nivell d'anglès, és algo que m'ha sorprès. Jo quan tenia 9 anys no tenia el nivell que tenen ells amb la mateixa edat. (Perdoneu, però algú ho havia de dir!)

Aquí ja em despedeixo i dono el relleu a la Paula, que li toca demà.

Oleguer Robert Figueres...   ULA