Avui és dimecres i aquesta en principi serà la última crònica, el set és un bon numero. Si el dissabte podem us escriure'm una ultima mini-cronica des de Katmandú, però no sabem si podrà ser. Com parlar d’això ens posa tristes , us explico algunes coses dels últims dies.
Aquí ens continua plovent cada dia una estoneta (per sort) i fent una calor mortal la resta del dia. Cada vegada que plou sembla que es despertin els animalets. Ahir vam viure un capítol força interessant. La Xènia es va trobar dins l’habitació una "amantis religiosa" moooolt gran, la va matar a garrotades, amb el peu, amb un espray i amb tot el que va trobar. Ens la vam mirar i vam seguir tan tranquil·les, però la Laura no es va quedar tan tranquil·la… li va agafar una obsessió de que una picada "d'amantis" podia ser mortal. I vinga a donar-li voltes, jo em pixava de riure però ella "erre que erre", no va haver manera de convèncer-la.
Va estar tot el dia amb el tema de la "picada mortal" de l'insecte.
Per sort, per la nit ella soleta va recordar que l'amantis mata i devora al seu amant després de l'acte sexual. Amb una mica de sort a ella no la matarà.
A la nit he anat a la dutxa i m'he trobat davant del meu nas l'aranya més gran que he vist a la meva vida! He cridat a totes dues perquè vinguessin a veure-la. Estàvem totes esgarrifades! Quina aranya Déu meu!. Finalment la Xènia s'ha armat de valor i s'ha liat amb la sabatilla i l'espray i l'ha matat. Ens ha costat una bona estona. Abans que arribessin elles he estat tirant espray i no hi havia manera de matar-la, de fet tota la dutxa semblava una sauna, estava plena de fum i la tia seguia viva. Nosaltres tossint i l'aranya donant voltes.Com us he dit, finalment la Xènia ha acabat amb ella. Segur que la Beni si la veu ni s'immuta.
Ja fa 4 dies que tenim a la Beni a caseta amb les dues nenes. La veritat es que ja la veiem tot el dia amunt i avall, encara que ara ve menys i som nosaltres que anem a fer-li visites i a veure les nenes. El seu marit ve d’aquí tres mesos i ara la truca quasi cada dia. Per la cara que fa quan parla amb ell, deduïm que ell la estima i normalment la fa riure. La veritat es que la pobre s'ho mereix.
L'altre dia ens va donar una llista de coses que necessitava perquè li compréssim, nosaltres vam entendre que era la factura de l'hospital. Està escrit en Nepalí i ella ens deia "no se que hospital, hospital", va resultar que el que volia dir era que eren coses que li havien dit a l'hospital que necessitava comprar. Per sort, el Surendra que corria per allà, ens ho va aclarir, perquè nosaltres ja anàvem cap a l'hospital a pagar!. La llista no la entenia ni el de la farmàcia, perquè entremig dels medicaments demanava robes, unes faldilles, una altra roba per tapar-se el pit… En total, de roba ens va demanar mes de 20 metres!! Finalment li vam comprar tot i li vam portar! Estava tan contenta que ens deia que ens donava diners per comprar 3 coca-coles!!! Pobreta… li vam dir que ni hablar i ella anar insistint, com li vam dir que no, ens vam complicar molt més la vida, perquè aleshores ens va dir que l’endemà ens convidava a dinar el Dalbat, ala!! Per llestes!!. Aquests dies està amb ella la seva mare, que és una dona guapíssima, i la Beni ens diu que dema mataran una gallina i ens faran el Dalbat amb gallina!! Socorro, totes 3 acollonides.
L’endemà quan tornem de l'orfenat a la 1,30 ens ve el nen volant, amb la Beni i la mare al darrera. El nen apareix amb un cubell d'aigua i dins tres coca-coles (avui no tenim llum i les ha posat en aigua per mantenir-les fresques) i darrera d'ell la Beni i la mare amb els 3 plats. Per sort entenem que ens ho mengem a casa nostra.
A cada plat hi ha com un quilo d’arròs, més uns trossets de gallina (així com fregideta) i a part un potet amb la "sopa groga de llenties" (aquí les llenties són grogues), aquesta sopa l'han tirat per sobre de l’arròs. Totes tres miràvem amb la tranquil·litat de pensar que ells marxarien i si no ens agrada no ens ho mengem, però no, ells s'han quedat de peus al nostre menjador mirant com menjàvem, no hi havia més remei que menjar-s'ho! Per sort, no estava malament. La mare, la Beni i el fill, allí tots tres de peu, plantificats, mirant si menjàvem o no. L’arròs amb la salseta de llenties no estava mal i la gallina l'havia fregit amb ceba i tenia un sofregit força bo. Estava el suficientment bo com per menjar-ne una mica davant d'ells.
Quan han marxat hem seguit menjant no us penseu!, teníem gana i cap altra opció de menjar, així que hem anat fent. Igualment amb una tercera part d'aquell plat ja estàvem tipes. No hi havia manera de llençar la resta perquè per anar a la brossa passem per davant de la reixa i ens veu, així que hem agafat una bosseta i hem posat tot el que no volíem… També us hem de dir, que aquell menjar estava forca picant (i a cap de les tres ens agrada). Li hem donat mil vegades les gracies i li hem dit que estava boníssim. Hem deixat una mica als plats perquè jo crec que ella no s'ho creu si veu els tres plats enormes plens d’arròs i ara buits. El poquet que hem deixat ens ha dit que li donéssim a les seves gallines. Les pobres deuen anar escaldades amb tot aquell picant, i a sobre donar gallina a una gallina també te tela.
Aquesta Beni és la pera, ara quan les nenes ploren els hi canta una espècie de cançó tipus "Trololo" i nosaltres ens pixem de riure.
Avui el Dayaran m'ha dit que quan passin 11 dies des del naixement es fa una cerimònia per decidir el nom de les nenes, i jo tan "panxa" li he que dit que ja en tenien de nom: Jabona i Gonga! I ell s'ha mort de riure. M'ho ha explicat: Totes les "twins" (bessones) quan neixen es diuen així!! Que curiós,no?? i m'ha dit que si són nens es diuen "no se com" però que també ja tenen un nom definit fins el dia 11. Per desgracia nosaltres marxarem quan tinguin 7 dies, i preguntar-li a la Beni com es diran d’aquí a 11 dies crec que serà "Mision imposible" Igualment ho intentarem!!!
Les nens pesen 2,5 quilos cadascuna i són com dues nines de petites, però hauríeu de veure les fregues que els hi fa la Beni amb crema de cacahuet i les ungles negres. Ara em ve al cap un amiga que ens fa rentar les mans per tocar a la seva nena recent nascuda. Estem plens de punyetes, aquí creixen la mar de ée sense que ningú es renti les mans.
Per suposat no te panyals, les embolica amb el drap i quan es fan pipis, els canvia el drap, renta l'altre i Santes Pasques.
També ha posat una espècie de cactus penjant amb un fil al marc de la porta de casa seva, diu que així els esperits dels ocells no molesten a les nenes i també la veiem com s'escalfa les mans al foc i amb la ma calenta la posa al cap dels bebes, suposem que es per donar calor. Avui els hi ha posat un cordillet de color groc a totes dues, dos a cada ma, a cada peu i al coll. Només ens faltaria que algun bebé s’ofegués amb aquell cordill. Total que ara que som família nombrosa estem ben distretes!
Per cert, la Beni ha après més paraules en angles, ara ens diu "Sisters" i també diu “Sleeping”. Ens crida des de la reixa: SISTEEEEERRRSSSS!!. Li diem que?? I ella respon Sleeeeping!. Fa morir de riure.
Ens ha demanat que demà al mati fem unes fotos de família. Amb ella, les nenes, el nen, la mare i nosaltres, per suposat li hem dit que sí. Si podem intentarem passar-li a paper a Hetauda, així se les penjarà a la paret de casa seva.
El dia 6 d'agost vam rebre l'esperada visita de la Marta Tatjer, amb l'Anna i el Pepe. Per nosaltres ha estat un regal !
Els dos dies que hem estat aquí hem dinat i sopat a casa d'ells i allí ens han fet menjar la mar de bo, Dalbat (com no!), moltes patates fregides, espinacs i pollastre!! i per postres ells duien a sobre bosses de M&M'S !! quasi ens matem per menjar-nos la xocolata! També ens han portat llet i oli d'oliva! Quan ells estaven aquí, els nostres nois han tingut una altre partit i hem anat tots a veure'ls! Han guanyat 4 a 1!!
En el mes que portem aquí mai hem sortit del carrer principal del poble. El nostre camí cada dia es el mateix i mai tenim temps per fer cap excursió, la Marta ens ha portat per un carreró que hi ha darrera de casa nostra fins a un "pont penjant" que és una meravella!!
El tenim a 5 minuts de casa i no l’havíem vist! Es llarguíssim i la veritat es que fa una mica de vèrtic, però ens hem animat i hem caminat fins la meitat però a l'altre costat hi havia uns nens d'aquells tan simpàtics que saltaven des de l'altra punta per moure el pont; en vista del panorama hem girat cua però hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada