David i Marta: Fins sempre Mahendranegar 09.09.13

Estimat Mahendranegar,

Si sapiguéssis què se'n diu de tu a les guies... "A no ser que s'hagi espatllat l'autobús, no val la pena parar a visitar Mahendranegar" – afirma la guia. Aquesta també va ser la nostra primera impressió sobre tu, ho hem de confessar; el camí de l'estació de busos a l'escola va anar acompanyat de silenciosos "Què se'ns hi ha perdut aquí?". Però havent passat un mes coneixent-te i visquent-te intensament no hem pogut evitar acabar rendits als teus peus, encandilats per la teva gent genuïna i  acollidora, bocabadats de la varietat de pasiatges que ens has ofert dia a dia al travessar els camps de gra, enamorats de tots i cadascun dels nostres (ara ja) "satis" (amics) que ens han fet sentir com un més des del primer dia, sorpresos de la predisposició de tothom per fer realitat els projectes colze a colze...

Aquests darrers dies la nova Changing Room llueix ja la pancarta que van pintar els nens, el terra i el sostre estàn acabats, tot llest per ser estrenat!

L'Ane i la Paula per fi van reunir-se amb el David i l'equip sanitàri va estar complert! Junts van fer les revisions mèdiques al Children's Home. Els nens estàven expectants i emocionats per la seva arribada, i la feina feta va donar molts fruits. Era molt necessàri recopilar informació mèdica dels nens per tal de poder fer un seguiment sanitàri i poder idear projectes futurs. A més, van fer una formació higiènic-sanitària als professors de l'escola per tal que més endavant puguin impartir-ho als nens.

La càmara de la Marta va treure fum, el que al principi eren mirades vergonyoses a l'objectiu van acabar sent llargues converses i moments divertits de rodatge.

A més, aquesta última setmana va coincidir amb el "teej" festival, i la mami va organitzar una festa per tots plagats a l'escola i al temple de l'orfenat. Vam ballar fins que els peus ja no podien més i vam menjar "puri" i "dhai" amb verduretes ("MITO CHA!").

Finalment el dia del comiat havia arribat. Va ser un matí molt càlid, ple de paraules tendres però sense cabuda per cap adéu, vam acomiadar-nos amb un sincer "arreveure". Marxem de Mahendranegar amb més idees i propostes que quan vam arribar, amb la il·lusió d'algun dia poder-los dur a terme i retrobar-nos altre cop amb la teva meravellosa gent.

Gràcies per tot l'amor que ens has donat, i fins sempre Mahendranegar! 

Marta i David: Rere les càmeres 04/09/2013

Estimat Mahendranegar,

Ja fa quatre dies que les estades van finalitzar, i la Marta i el David segueixen amb el projecte dels vídeos i acabant el nou "changing room" pels nens del Children's Home. Les coses aquí al Nepal van lentes, però amb sort en un parell de dies ja haurem enllestit el vestidor. De moment seguim esperant a que el ciment del terra s'assequi per acabar de pintar la paret que ens falta i tenim grans sorpreses preparades pel dia de l'estrena... espereu a que arribi el dia i les sabreu!

Pel que fa al vídeo ja hem començat a fer les entrevistes als nens i al personal de l'escola i el Children's Home. El projecte poc a poc va agafant forma, i gràcies a la càmera tenim l'oportunitat de colar-nos una mica més a fons als caparrons, la vida i pensaments dels nepalesos que hem anat coneixent.

També hem aprofitat per acabar tasques que quedaven pendents, com ara el manteniment de les canonades que el primer grup de Mahendra va construir.

Paral·lelament als projectes seguim passant tant temps com podem amb els nens del Children's Home. Els ajudem a l'hora de fer els deures, seguim jugant, i sobretot entre uns i altres aconseguim fer més suportable el fet que hagin acabat les Estades. Junts vam fer la pancarta que lluirà a la paret del nou Changing Room un cop estigui enllestit, per donar un toc de calidesa a la sala.

Pel que fa al nostre dia a dia tot segueix com sempre però trobem a faltar els nostres companys. Això sí, la Mami i la Mina ens mimen i ens fan sentir com de la família. I Mahendranegar cada dia ens dóna l'oportunitat de conèixer nova gent i tenir noves experiències. Tot això ens fa pensar que ens serà molt molt molt difícil deixar aquest indret, i temem el moment d'haver de pujar de nou al Deluxe direcció KTM.

Demà dijous per fi arriben la Paula i l'Ane, encarregades del projecte sanitari, i encetarem una nova etapa aquí a Mahendranegar. Què contents estem de rebre-les, per fi!!! Estem segurs que a Mahendranegar seran de gran ajuda.

Bona nit Mahendranegar, i gràcies per donar-nos per fi una nit fresca!

Forjant amistats i despedint amb llàgrimes 1/9/13

I pensant en la crònica d'avui, m'he adonat de coses que encara després d'un mes al Nepal no m'havia adonat, coses que et fan reflexionar i enriquir el cor i el esperit, moments d'alegria i amistat, una amistat que s'ha anat forjant inclús abans de vindre al Nepal quan encara ningú coneixia a ningú, algun cop has sentit connexió amb algunes persones que fins i tot sense conèixer-les saps que en elles confiaries i et sentiries agust al seu canto? Doncs així me sentit jo aquest dies, sense coneixents de res em compartit intimitats fins i tot els primers dies d'estar junts, em rigut i plorat, em dit tonteries que davant d'altres no ho faríem, ens em discutit i a la vegada perdonat i hem actuat com germans durant aquestes estades.

 Espero que aquest sentiment no canviï mai, perquè la veritat es que jo els tindre sempre al cor.

 Brindo per les hores d'autobús compartides,  per les activitats fetes, per els namaste, per els camins en bici i els camps d'arròs, brindo per les cançons i el vall, brindo per els nens que tan agust i estimats ens han fet sentir des d'un principi. Brindo per els xaomins, els xapatis, els slices, les truites de patates i fins i tot per els dalhbat. Brindo per les classes de cant d'en Miquel i les seves bromes tant carinyoses, brindo per les bronques de les nenes, les polseres de la Marta, per les hores de pintura amb l'Anna i per els consells d'en David. Brindo per la mami i el papi que tan agust ens han acollit I per acabar brindo per tots nosaltres junts, perquè sou magnifiques persones i feu que dies durs passin com un llamp i es converteixin en fantàstiques sensacions i infinites histories. 

Gracies a tots i fins aviat!!!!!

Marta i David: Arreveure Mahendranagar! 31/08/2013

Estimat Mahendranegar,

Gràcies per donar-nos la oportunitat de compartir uns dies més amb tu, d'arraulir-nos en la teva calidesa, de tenir uns dies més per contagiar-nos de les rialles dels nens, de seguir empapant-nos de la simpatia i l'hospitalitat de la teva gent...

Això sí, no podem evitar sentir la melancolia d'haver acabat les Estades i l'emoció d'encetar nous projectes que no sabem on ens portaràn. Ja hem començat a encarrilar el video que volem realitzar, estem acabant d'enllestir el nou "Changing room" dels nens i seguim compartint jocs i tallers amb tots ells. Els nens estàn molt agraïts que ens haguem quedat uns dies més, tot i que notem als seus ulls que troben a faltar la resta de voluntàris.

Dissabte va ser un dia dur ja que la resta de voluntàris se'n van anar. Ben d'hora al matí vam llevar-nos al Children's Home (a les 5.30!!! Que aviat es lleven aquests nois...!) Al obrir la porta de l'habitació ens els vam trobar a tots davant esperant-nos neguitosos per acabar d'exhaurir junts les últimes hores a Mahendranegar. Vam jugar amb ells fins que va arribar l'hora del comiat, i entre petons, abraçades i llagrimes vam viure el moment més dur d'aquest últim mes. Els amics que havíem fet dia a dia de camí a l'escola també esperaven nerviosos a la porta del Children's Home el comiat i junts voluntàris, nens del Children's Home, veïns i alguna cabra vam caminar cap a l'escola a agafar les maletes. Allà s'havíen congregat els estudiants de l'escola, alguns amb la seva guitarra, per cantar tots plagats les últimes cançons de les Estades. Mahendranegar roads, Blowing in the wind, Nepali Ho... totes van sonar, aquest cop amb un to més apassionat que habitualment i amb més veus que mai. La sessió musical va acabar quan va aparèixer per la porta l'School Bus de l'escola, groc i atrotinat,tot i que amb el seu encant, per dur-nos a l'estació. La Mami, el Madan... tots preparats per acomiadar els seus choris i choras.

Estació de bus, mirades indiscretes que ja no ens incomoden, la calor de cada dia i aquest cop sí, un bus en condicions i probablement amb música més suportable... En un plis-plas la Marta i el David estaven més sols que uns mussols però amb les butxaques arrebossant de records, noves amistats i experiències irrepetibles.

Gràcies Mahendranegar per deixar-nos conèixe't i conèixer a aquestes magnífiques persones.

La Berta, que amb els seus atacs de riure és capaç d'encomanar a qualsevol i que ha marxat de Mahendranegar plena d'il·lusions i nous projectes. Berta, no amaguis mai aquest somriure que captiva a la gent!!!

La Mireia, que ha conegut una nova Mireia a Mahendranegar, més sudorosa i pleníssima d'amor per repartir a tothom, sobretot quan més es necessita. Mireia gràcies per mimar-nos tantíssim i ser tant atenta.

La Zaida, que té l'habilitat d'alegrar cada moment, ens ha fet gaudir molt i sempre dóna el 100%. Zaida gràcies per aportar la teva màgia a les estades.

La Marta Massip, que ha aportat el seny a les estades i amb el seu caràcter conciliador ha transformat el grup de voluntaris en una petita gran família. Marta t'hem enyorat molt i t'enyorem molt.

El Jose, carinyós i atent, que amb les seves ocurrències ens ha fet riure molt i poc a poc s'ha anat obrint per mostrar-nos la seva tendresa. Gràcies "Pep" per donar-nos un cop de mà sempre que ho hem necessitat, esperem que no exhaureixis les existències de Relec a Catalunya.

L'Anna, divertida i propera, que amb les seves dots de mediadora ha fet possible els projectes que estem duent a terme. Gràcies per tenir sempre un sí com ha resposta i fer possible aquest somni.

En Miquel creatiu i extraordinari, un pou de sorpreses agradables que ha fet de cada moment un espectacle amè i enriquidor. Ha materialitzat projectes aparentment inviables. Gràcies per fer-nos veure que tot és possible i fer-nos sentir capaços de qualsevol cosa.

L'ocell dels mil noms, ha estat un plaer veure't créixer, sortir-te les primeres plomes blanques i bategar les ales per primer cop. Ets el clar exemple de superació i il·lusió per viure. Desitgem veure't volar i recórrer món igual que ho estem fent nosaltres.

Així concloem les Estades del segon grup de Mahendranegar, on creiem que tots hem superat les nostres expectatives en escreix i hem carregat bateries d'energia per afrontar els nous reptes i aventures que ens esperen (ja sigui a Catalunya o al Nepal)...

Country Roads, John Denver

http://www.youtube.com/watch?v=oN86d0CdgHQ

Shubharahtri (bona nit) Mahendranagar 30/08/2013

Estimat Mahendranegar!

Divendres al matí ens vam llevar a l'escola embolicats als mateixos llençols de sempre, vam esmorzar el mateix de cada dia, li vam retornar el somriure a la Mina com cada matí acompanyat d'un "good morning" endormiscat i un "namaste" a la Mami que com cada matí ens va rebre amb el pijama… Tot era com un matí qualsevol però es respirava certa melancolía en l'ambient, encara que no en fóssim del tot conscients tot sabíem que era l'últim dia.

Ben d'hora el Miquel i el Jose van anar a comprar els ingredients per preparar als estudiants de l'escola un esmorzar al més pur estil català: truita de patates amb pà amb tomàquet. Durant l'el·laboració de l'esmorzar vam poder comprovar que les paelles nepalís no són antiadherents, però així i tot els dos chefs van deleitar als estudiants amb unes delicioses i suculents truites.

Mentrestant la Zaida i el David complien amb les seves responsabilitats socials anant a fer un tè a casa una veïna que va estar insistint-los durant setmanes! Van gaudir molt.

Ens vam retrobar tots al Children's Home on ens esperava una nit plena de sorpreses. Després de decorar el menjador i jugar força amb els nens tots vam retirar-nos a les respectives habitacions per preparar-nos per la festa. Els nens reclantxinats amb gomnia, les nenes embotides en els sharees (feien molt de goig), la Mami, el Madan... tots llestos per passar una nit memorable! Però mai podríem haver imaginat el que ens esperava al menjador.

Per sorpresa nostre els nens havien preparat un programa complet d'actuacions que es va allargar fins altes hores de la nit; vam tenir acudits, ball tant dels grans com dels petits, discursos, regals, un sopar festiu i boníssim, i moltes moltes abraçades.

Per part nostre vam preparar un ball al més pur estil Bollywood/hip-hop que va deixar als nens, Mamis i Madans bocabadats. L'Anna i el Miquel ens van delectar i sorprendre amb un discurs en nepalí digne de reconeixement.

Ara era moment per moure l'esquelet. Vam ballar fins que el cos ens va dir prou i la suor ens regalimava cara avall. Tots vam ballar amb tots i els nens prou que se n'ocupaven que no descanséssim ni un moment. Tenen una energia inesgotable!!!

Per acabar i com a cirereta del pastís un dels nens grans ens va dedicar un ball de hip-hop/funky que ens va deixar sense paraules i va fer aixecar de les cadires a tot el públic entre aplaudiments.

Els més menuts, rendits per la son, van anar-se'n al llit, però els grans i nosaltres vam exprimir tots i cadascun dels minuts que encara teníem per compartir. Vam passar la nit al Hostel, entre rialles, confessions, jocs i molta molta xerrameca. Quan els ulls se'ns tancaven de son vam anar a dormir a l'habitació on tants moments havíem compartit els voluntaris. Va ser com acomiadar-nos d'aquelles quatre parets.

Així acabava un dia del qual mai ens oblidarem...

Aventures d'un dia festiu 28/8/13

Namaste sati aro!!!

Avui hem tingut un dia bastant complert, ens hem llevat a les 7 per anar a veure un partit de futbol  on l'equip que jugava era per descomptat l'equip de la nostre escola Florida!!!!! Que per cert han guanyat 7 – 2, molt bon resultat ja que jugaven contra els segons de la lliga.

A l'acabar el partit en Miquel, l'Ana, la Marta i la Mireia han continuat gravant el vídeo de l'escola, que està fet entre carreteres plenes de bicicletes i camps d'arròs on col·laboren alegres els nens de l'escola conjuntament amb els del Children's Home.

Després de dinar i haver menjat el pastis d'aniversari d'en Dipendra, mentre alguns monitors s'han posat a fer activitats amb els nens, l'Ana i el Jose acompanyats d'alguns nens han seguit les labors a l'habitació que estem reformant per fer un vestuari. Han començat i acabat dos de les tres parets que estan habilitades per pintar-se, un gran repte per aquests dos principiants en l'art de la pintura. Però la veritat és que aquest blau turquesa i les tècniques de pintura que utilitzen estan fent que l'habitació que abans era desastrosa, comenci a ser una habitació acollidora on els nens es podran canviar de roba tranquil·lament.

Al cap d'una estona d'haver marxat l'Ana i en Jose per anar a la dutxa, ja que semblaven ninots trets de la pel·lícula d'Avatar, ha arribat la Mami per demanar-nos que ens quedéssim a fer un ritual i a sopar al Children's Home. El ritual es tractava de posar un tica al front, cantar i després fer una dansa on s'agafen tots i va un peu endavant i un peu enrere, semblant a les sardanes.

Un cop finalitzat el ritual hem anat a sopar tots plegats al Dinning Room on hem sopat arròs amb llet acompanyat de verdures picants, un plat molt típic indi on es combinen sabors salats, dolços i picants. L'aventura d'aquest dia no finalitza amb el sopar de gustos intensos sinó que finalitza tornant cap a l'escola en jeep on anàvem 12 persones dins, alguns molt juntets i d'altres no tant però ha estat molt graciós!

I aquí finalitza la nostre aventura del dia 28, bona nit a tothom!!!

L'HOME I L'OCELL

        Poques vegades a la vida trobes la possibilitat de que tot allo que imagines es faci realitat. Des que vaig arribar al Nepal sembla que tot el que arriba a passar pel meu cap pot traduir-se en fets i materialitzar-se. Avui hem enllestit el rodatge del video que fa menys de 6 dies vam decidir realitzar. Encara no sabem quin en serà el resultat, però l'experiència del rodatge ha sigut més enriquidora que qualsevol altra cosa. És evident que al Nepal, tant com tot és possible tot esdevè impossible a mida que ens anem acostant al moment d'executar-ho. Aquí, però, és quan intervé la gràcia divina (us recordo que aquí hi ha més Déus i Deesses que habitants)  o la força de voluntat infinita dels i les nepalís: aquí res no és impossible i si ho és trobaran qualsevol drecera per què ho deixi de ser. El marge d'error es converteix en una franja infinita per a la creativitat i la improvització i ens ofereix la possibilitat de veure com del fracàs en sorgeix una infinitat de solucions i ganes de viure que sense límits ni fronteres.
        Donant classes a l'escola i preparant tant el vídeo clip com l'obra de teatre m'he adonat que per molt difícil que sembli el que et proposis, l'única barrera que existeix ets tu mateix. No és mai que no t'entenguin, ni que no tinc ganes de fer-ho. En tot cas ets tu que no t'expliques prou bé o que perds l'esperança de tirar endavant. Quan arribes a conèixer el grup que tens davant, veus com tothom vol dir la seva i donar el millor de sí mateix per ajudar. No hi ha el fort esperit d'individualitat que tant arroseguem a casa nostra. Si algú té sed, l'aigua és per a tothom; si hi ha gana, hi ha menjar per tothom; si tens por, sempre hi haurà una mà amiga; si no hi ha temps, d'alguna manera faran els segons més eterns. És cert que mai sabrem si això passa perquè som qui som i venim d'on venim, però si els observes d'amagat te'n adones que s'ajuden els uns als altres tan com ho fan amb tu. Sens dubte, no us penseu que això és un paradís. És tot ple d'escombraries i de vegades és tot molt brut, però alhora tot plegat conserva una màgia difícil de descriure i un ambient curiós de contemplar. De vegades et pots sentir observat, no obstant pots observar tranquilament, i mirar-los cara a cara i als ulls directament, veuràs com tothom et vol conèixer convidar-te a menjar o a un got d'aigua que "no pots beure, pel refinament del nostre estómac".
        Crec que això de venir al Nepal ha sigut de les millors decisions que he près en aquesta vida. Sé que tan sols hi porto dos mesos i que he vingut amb diners d'allà, però no sento que estigui de vacances, la feina és la mateixa, aquí però sembla que tingui tot més sentit i que els ulls d'aquells que t'escolten no reclamin constantment un objectiu sinó que disfrutant del moment present que tant perseguim allà d'on venim.
Ja s'acaben les estades i d'alguna manera no en sóc conscient.
        A la primera part de les estades, he ajudat a crear una obra de teatre, cosa per la qual dono les grácies a tots aquells que hi han participat a l'Ester, la Georgina, la Lali, el Víctor, la Marina, la Sara i especialment a la Paula que des del principi va ser allà per ajudar-me a engegar els motors i donar forma a tot el que volíem crear. No oblidem la paciència i el silenci de l'Hugo que et dóna per redescosbrir-te amb tots els teus defectes i ajudar-te a reconduïr-los, ni tampoc les contraposades opinions de l'Eduard que fan que hagis d'encarar-te amb tu mateix per veure quins són els teus punts febles. Un "gracias chicas" a l'Ane i la Paula que tot i que va ser breu va ser de les coses més intenses, en una setmana van fer la feina d'un mes.
        A la segona part de les estades hem estat fent classes a l'escola i intentant crear un videoclip. Han sigut més curtes però no per això menys intenses i també m'agradaria agraïr la paciència de tot el grup per ajudar-me a tirar endavant qualsevol projecte. Aquí comença la ronda: a la Marta Valls i la Mireia per sempre tenir un sí com a resposta i neutralitzar qualsevol pensamaent negatiu que m'hagi creuat el cap, al Josep per oferir sempre un altre punt de vista sobre qualsevol aspecte, al David que sempre és allà per donar corda i fer que tot s'aguanti, a la Berta, que encara que silenciosa sempre ajuda a qualsevol que ho necessiti i a la Marta Massip que ha sabut com mantenir unit el grup i mai ha deixat que ningú quedés enrera. Zaida, eres la salsa de la vida y la gracia hecha realidad!
        I com no, sempre hi ha el moment del special thanks. M'encanta ser pilota i per aquest motiu he volgut reservar les últimes línies per dues dones i un ocell. Dues dones que tot i que em vaig resistir bastant em van obligar, sense saber-ho, a venir al Nepal, dues dones d'una força i potència desmesurada que sempre trobaran la manera de fer el camí més pla. Dues dones que, no ens enganyem, estan com una cabra i tenen més imaginació que tots plegats i ganes d'ajudar i fer-te aprendre de tu mateix i de tot el que t'envolta. Això sí, cadascuna amb el seu propi estil. Així que si de vegades sembla que no les puguis entendre recorda que tothom és allà per ajudar-te a aprendre alguna cosa de tu mateix.
        A l'ocell li dono les grácies per la seva paciència i ganes de seguir viu, perquè contra tota expectativa ha sobrevistcut a  més de 20 dies de viatge i a dos humans que l'han anat duent d'una banda a l'altra del Nepal amb jeep, bus deluxe, transportín i caixes de sabates. No sé què en serà d'aquest ocell. Ara per ara l'estem ensenyant a volar, nosaltres, que físicament, no en sabem. Qui sap potser som nosaltres els que acabem volant, recordeu que aquí al Nepal no hi ha res impossible, tan sols és trobar la millor manera de fer realitat els teus somnis.

Amén.