Mònica Sans, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
M’he endut la sensació d’haver fet molta, molta feina... i també d’haver engrescat a molts nous voluntaris que a partir d’ara passaran a engruixir la família d’Amics del Nepal, que ja ens feia falta!

Pel que fa als nens, com que jo ja els coneixia, simplement puc dir que ha estat fantàstic poder tornar-los a veure a tots i poder compartir estones meravelloses amb ells (sempre i quan les feines d’organització m’ho permetien!).  Tinc moltes ganes de tornar l’any que ve i poder estar més estona amb ells!   ;-)

Pel que fa a la organització de les Estades Solidàries, espero que puguin continuar fent-se, cada any organitzades per un voluntari diferent que vagi agafant el relleu. Això garantiria la continuitat del projecte, que tots creiem que és molt interessant.  Amb totes les experiències d’aquest any (les bones i les dolentes) podem aprendre molt de cara a l’any que ve i això és el que intentarem fer: anar millorant constantment!

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
He deixat molts projectes començats, que espero que continuin tirant-se endavant entre la gent d’alla i l’empenta de futurs voluntaris. Ara almenys la feina ja està començada... Crec molt en la força del voluntariat ben coordinat, per anar tirant endavant projectes interessants per a la gent d’aquests paisos.

Estic contenta de veure la evolució de la feina feta durant tot un any, des que vaig tornar l’any passat del meu primer viatge com a cooperant.  En aquell viatge em vaig quedar amb les ganes de posar en pràctica la fabricació del carbó del MIT i aquest any puc dir que ho hem aconseguit!  Es evident que encara falta que la gent ho adopti, però almenys ja no poden dir que no els hi he transmès els coneixements que els hi vaig prometre l’any passat!   L’ajuda de l’Enric i d’en Carles per a tirar endavant aquest projecte des de Barcelona, ha estat molt important.

També estic contenta d’haver ajudat a identificar un problema tan important com la salubritat de l’aigua, que preocupa des de fa temps als habitants del poble. L’any passat, just en tornar de viatge, vaig poder ajudar en la redacció d’un projecte liderat per la Sofia, per a millorar els dipòsits d’aigua de Bhimphedi. Aquest estiu he conegut als Rotarys  locals implicats en el finançament i hem pogut viure l’inici de les obres.

Tambe hem pogut fer molts anàlisis d’aigua gràcies a l’ajuda inestimable de l’Anna Brunet, un dels nous fitxatges! Hem confirmat que caldrà fer alguna cosa més que posar filtres als dipòsits d’aigua, per tal que aquesta sigui totalment potable. I ara en Dani (un altre nou fitxatge!) s’ha agafat molt en serio continuar aquest projecte, esperem doncs que algun dia Bhimphedi pugui tenir aigua potable en condicions.

D’altra banda, mentre estava per Balmandir l’estiu passat, vaig poder elaborar els plànols del safareig-estenedor, ajudada pels 3 estudiants d’arquitectura.  Va ser una idea que vaig tenir des de Barcelona, quan en Ramon i la Sofia em van preguntar què més s’hi podia fer a Bhimphedi.  I jo, recordant els problemes de sarna i la falta d’espai on rentar i estendre la roba correctament, vaig creure que això potser seria una bona idea. Ara els nens ja ho estan esperant amb candeletes!  Per sort vam aconseguir el finançament d’HP i aviat podran començar aquestes obres. Crec que ajudaran molt a millorar les condicions de salut i higiene del centre d’acollida de Bhimpedhi.

Apart dels projectes que volia desenvolupar, portava moltes cançons noves preparades per als nens. M’agradaria poder dir que he deixat totes aquestes cançons gravades en la seva memòria, tal com vaig fer l’any passat... però no va ser així.... La feina constant de reunions amb personatges del poble, d’organització del grup i de coordinar a tothom, em van impedir poder-ho fer...    I en algun moment que vaig poder cantar amb els nens, vam tirar de cançons de l’any passat.  No sabeu la il.lusió que fa que recordin perfectament totes les cançons que vam aprendre l’any passat! ;-)   Però espero poder tornar i fer més activitats musicals per allà, tant amb els nens com amb la gent del poble, ja que és el que més m’omple d’entre totes les tasques de voluntariat!  La comunicació que s’estableix és única.  I per això l’any que ve ens hem animat amb la Mar Margarit (també un altre nou fitxatge!) a dur a terme uns MUSIC CAMPS per l’estiu que ve, que seran a partir d’ara la meva prioritat.

En resum, m’enduc la satisfacció d’una feina ben feta, i la sensació d’haver iniciat molts projectes que, gràcies als nous fitxatges, podran continuar tirant-se endavant!

Anna Brunet, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Jo m’he endut més del que hi he deixat.

M’he endut l’experiència d’haver conviscut amb gent fantàstica, tant Nepali com catalana, i molt especialment el record d’uns nens i una gent que m’han despertat unes ganes enormes de seguir treballant per intentar millorar el seu dia a dia.
 
Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
He deixat... un munt de bactèries per matar i espero, que un bon record i amistat amb tots els que he conviscut.

Daniel Roig, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Ha estat una experiència molt positiva, crec que he tornat sent una persona una mica millor. La cultura occidental té moltes coses bones, entre elles l’eficiència en tirar projectes endavant o l’extraordinari avanç en ciència i tecnologia que permet per exemple que tinguem una sanitat de qualitat. Però també hi ha punts que no són tant positius i que jo potser no he sabut portar de la millor manera possible fins el moment.

El primer punt negatiu és un excés d’individualisme. Massa sovint he estat massa focalitzat per la feina o estudis i he dedicat menys esforços dels que caldrien per tenir cura de les amistats i familiars.

Un segon aspecte, que jo segurament en menor mesura però també he patit, és el consumisme excessiu. I no només em refereixo pel que fa els objectes. Aquí donem per descomptat que cada cop que encenem un llum o endollem un aparell tindrem energia sense preguntar-nos d’on surt. Donem per descomptat que cada cop que obrim una aixeta o tirem d’una cadena l’aigua potable apareixerà per art de màgia i que això mai deixarà de passar.

Crec que l’experiència al Nepal m’ha fet ser més conscient d’aquests dos defectes que pateixo (entre molts d’altres que sé que tinc i d’altres que encara no en dec ser conscient) i per tant una mica més a prop de minimitzar-los.

No tinc idealitzada la gent d’allà, ni tant sols els nens, per molta estima que els hagi pogut agafar. Hi ha gent més egoista i gent més altruista, gent més alegre, humil i col·laborativa i n’hi ha que ho són menys, però això passa aquí i allà, som essers humans. Hi ha gent que és més feliç i gent que ho és menys.

Però si que és cert que les circumstàncies en que viu la gent d’allà fa que t’adonis que calen molt poques coses per a ser feliç, només cal que ho vulguis ser. Potser per il·lustrar el que vull dir pot servir dues reflexions, una occidental i una oriental, a veure si encerteu quina és quina...

“Sempre hi ha quelcom que s’interposa entre nosaltres i la felicitat”

“Si estàs deprimit, estàs vivint el passat. Si estàs ansiós, estàs vivint el futur. Si estàs en pau, estàs vivint el present.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Si hagués contestat aquesta pregunta just en el moment de tornar hagués escrit simplement: “res”. No és que no fes res, però érem un grup nombrós i si jo no hi hagués estat no hagués canviat res.

Això no vol dir que en el moment d’arribar pensés que com a grup no havíem fet res. Vam posar de cap per avall tot l’orfenat, en el sentit positiu i en el sentit negatiu. Vam alterar el seu ritme de vida, cosa que de tant en tant està molt bé que passi. Oi que ens agrada a nosaltres fer vacances i que els nostres nens i joves facin quelcom diferent? Doncs segur que per als nens de Balmandir va ser una d’aquelles experiències que van formant la persona, com un totxo en la construcció de la casa. Al final hem de ser conscients que som uns noms més a la llista de gent que ha anat passant per l’orfenat. Gent que entra i surt de les vides d’aquests nens. Però alguns de nosaltres no en sortirem del tot i això també serà un suport per a ells de cara el futur. Crec que és positiu que gent com la Mònica, el Kike i la seva germana... hi tornin fent que els nens no tinguin sensació d’abandonament. De fet jo també hi torno i espero que sigui positiu per a ells.

Pel que fa els projectes del pelador i el carbó, tot i que espero equivocar-me, crec que no es van consolidar, si es creu que és quelcom important s’hi haurà de treballar més. Pel que fa el projecte de l’aigua era només un projecte inicial, ja que no donàvem solucions (no crec que ara bullin l’aigua abans d’utilitzar-la pel consum), només analitzàvem el problema, així que si té continuïtat serà important. Bé, si ara es neteja el filtre de Balmandir ja és quelcom!

Ara ja han passat uns mesos des de que varem tornar, així que la meva resposta a aquesta pregunta està un pèl més madura. Segurament el que hi he deixat és un trosset del meu cor. I això, tot i que sigui poc tangible fins el moment per a la gent d’allà, és la raó per la qual he decidit tornar-hi i estar-hi un període més llarg. No perquè esperi que la meva aportació sigui decisiva pel país, però serà un gran plaer col·laborar en posar uns quants totxos més.

Mar Margarit, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Aquestes estades m'han servit per conèixer una nova realitat, un nou país, i per tenir una família de 34 germans a les muntanyes del Nepal. Quan se't planteja la oportunitat d'anar a "ajudar" a un orfenat, de primeres esperes que aquesta experiència serà dura, difícil. Però no ha estat així, aquests nens tenen un futur difícil, però un present molt bonic, i que val la pena seguir treballant per ells.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Em sembla que el nostre paper en aquestes Estades ha estat demostrar que no estan sols, que tenen a tot un equip que any rere any va augmentant. Que Amics del Nepal continuarà lluitant pel benestar de tot el poble, especialment del Balmandir.

Joana Rahola, valoració final Bhimphedi

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Un dels millors moments que recordo de les Estades va ser el primer dia. Abans d’anar a dormir, la Mar em va comentar que havia estat el dia que m’havia vist més feliç, i realment m’hi sentia. Em va sorprendre molt l’alegria i la confiança amb la que ens havien rebut els nens, sense recels ni pors, mostrant-se tan oberts. I aquesta sensació va anar augmentat amb els dies, i sempre m’anava a dormir amb la sensació que ells m’havien ensenyat molt més del que jo havia fet. També em va fer reflexionar la independència i el sentiment de responsabilitat que tenien molts d’ells, que malgrat ser una conseqüència de la seva situació, crec que els ajudava a sentir-se més segurs d’ells mateixos. Fos per això o per motius de timidesa, alguns d’ells els costava molt acostar-se als voluntaris. Degut a això, una de les coses que m’enduc de les Estades és la pena de no haver-me pogut relacionar amb aquests nens més vergonyosos, perquè crec que és a partir de la confiança guanyada amb molts dies i converses que realment pots entendre una mica com ells estan realment.

També crec que m’he endut moltes coses del Nepal i la seva gent. És un país amb un gran sentit de l’hospitalitat. Tot i que l’arribada dels estrangers els encurioseix summament, fins al punt de que tantes mirades fixades en tu es facin incomodes, més endavant t’adones que simplement és això, curiositat. Un cop se t’han obert, parlaran i et somriuran sempre que puguin (encara que la comunicació no sigui gaire fluida).

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Tal com ja he dit, tinc la sensació que m’he endut més experiències i coneixements dels que pugui haver deixat jo allà. Tot i així, i deixant de banda les aportacions com a col·lectiu que es van fer amb les activitats, el carbó i l’aigua, crec que la meva aportació, així com la de tots els voluntaris, va ser sobretot ser una oient per a tots ells. Crec que una de les mancances que noten més és el fet de no tenir una figura a la que poder explicar els seus problemes quotidians, i que aquesta els pugui respondre, aconsellar i fer-los reflexionar. Molts d’ells són adolescents, amb totes les contradiccions que suposa aquesta edat, i crec que durant la nostra breu estada allà vam poder exercir aquest paper de recolzament. És un paper que m’agradaria mantenir des d’aquí, si més no amb els que m’hi puc mantenir en contacte via internet.

Oleguer Robert, valoració final Bhimphedi

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
La opinió popular o més ben dit el tòpic que hi ha sobre aquest tipus de viatges, es que és un viatge que et canvia i que blablabla doncs bé, a mi no m’ha canviat, però si que m’ha  enriquit i m’ha fet reflexionar sobre molts temes. Temes com ara, els  valors, les preferències, el dia a dia, els objectius i en general la vida  que se’ns imposa només per haver nascut en la societat que ens ha tocat. La societat del tenir i del ser, la societat del soroll i de l’antinatural, en definitiva la nostra realitat.

Analitzant el dia a dia de la societat Nepalí, te n’adones que amb la meitat de la meitat del que tenim dividit per dos la gent del Nepal és igual de feliç que aquí o més i  no saben el que és l’estrès. La gent del poble de Bhimphedi és gent humil, tenen el seu petit negoci o el seu camp i viuen, tot el dia els veus somriure. Els nens petits, després de l’escola es passen tot el dia al carrer jugant somrient, són feliços.

Estant a l’orfenat compartint vida amb aquests nens veus que no tenen res i són feliços, ho dic des del meu punt de vista occidental; no tenen ni moto, ni Playstation, ni mòbil d’última generació, ordinador... Allà ho tenen tot per ser feliços, tenir-ho tot per ells és tenir un plat a taula, un lloc on dormir, estudis per poder ser algú a la vida, una “família de nens” i  gent que es preocupa per ells. Ho comparteixen tot, la roba, el menjar, la habitació, el lavabo i cuiden els uns dels altres.

La gent del Nepal es gent bona, m’aventuraria a dir que no vaig conèixer ni veure a ningú que no fos bo i el mes important es que s’ajuden els uns als altres. Està be ajudar-se, fa les coses molt més fàcils i a sobre  et sents bé, per què no ho fem més aquí? Aquí, cadascú a la seva, és la cultura que tenim.

També m’ha portat a reflexionar sobre el preu que estem disposats a pagar per les coses aquí, per el menjar, per l’oci... poso un exemple bàsic i faré referència a la Joana, una voluntària. La Joana a calculat que si no es pren el cafè del matí a la universitat i se’l pren a casa, pot apadrinar a un nen. Es fort eh? Només suprimint el cafè a fora de casa li pots donar vida a un altre. Però encara es més fort quan  penses en totes les coses que podríem suprimir. Es una bona reflexió.

Del Nepal tot el que m’he endut son coses bones i profitoses, els amics que he fet, el que he vist i he viscut,  però el que penso que m’he endut i que em serà útil per la meva persona, ha sigut veure la realitat des d’un altre punt de vista.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
A més de les feines que hem fet i els projectes que hem dut a terme, el carbó, el pelador de panotxes, reparacions varies a l’orfenat, els anàlisis d’aigua i l’amor que hem donat a aquests nens, personalment el missatge que els i  volia transmetre tant als nens com al poble es que sabessin que no estan sols, que hi ha un grup de persones i molt bones, que estan al seu darrere, que es preocupen per ells i que els hi donaran tot el que necessitin i puguin per al seu desenvolupament.

Víctor López, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
De l’experiència me n’emporto una nova visió de la vida. Una nova forma de valorar el mon i d'entendre la societat en si mateixa. També me'n enduc vora de 32 nous noms que a la meva vida han marcat un abans i un després.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Crec que he deixat apart de molt futbol i amor per aquest esport, tots els meus coneixements i experiències que he pogut transmetre a cadascun dels nens de Balmandir i gent del poble, així com riures, bons moments i alegries en general.

Paula Moya, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Una experiència molt enriquidora. El treball de voluntari consisteix en part en portar les teves idees i coneixements a un país i ajudar a la gent, però acabes marxant amb la sensació que has après tu més d'ells que no pas ells de tu. Coneixes el país i la cultura des d'un punt de vista molt diferent al del turista, aprens l'idioma, els costums, el dia a dia, el menjar...

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Crec que he deixat idees, esperança, al formar part d'una Associació que els nens de Balmandir saben que vetllen per ells constantment i fan el que poden i més, he deixat diversió, carinyo, emocions, costums i consells d'higiene amb les nenes, i cançons que recordaran.

Pia Ferrer, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu? Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?

Pot ser que no hem arreglat Nepal, pot ser que no vam suar de la feina que es va fer, però del que no es pot dubtar és de les rialles que vam dibuixar i compartir. L'atenció prestada a cada un dels moviments dels nens, considero que és un estímul a tenir en compte.
Si es te en compte que són nens que no han pogut cridar l'atenció d'uns ulls enamorats, com son els de molts pares, l'estímul emocional que es dona en ells amb la nostra arribada, pot reforçar l'autoconcepte que tenen d'ells, i ser conscients d'aquelles virtuts meravelloses de las que estan dotats cada un d'ells.
Si tornès a néixer amb tot el que se, segurament agafaria altres camins, donaria altres passes. Si tornés a Nepal, a Bhimphedi, ho faria diferent de com ho he fet, ja que he aprés molt i tinc l'experiència que abans no tenia.

He fet una petita reflexió del que es podria millorar de cara a les properes estades solidaries.
Crec que si la nostra arribada no ha arreglat Nepal, l'arribada de Nepal a la nostra vida, si que ens ha aportat moltíssim. Casi tots deixem un petit trosset de cor entre les muntanyes de Balmandir. Per això crec que seria una llàstima no deixar que altres voluntaris gaudeixin d'aquesta experiència. També penso que la convivència entre catalans ha sigut força enriquidora, hem hagut de conciliar convivència, tasques i temps lliure sense haver marcat pautes clares i això no és tan fàcil. Molts de nosaltres no teníem cap relació abans de les Estades, i tot plegat era un escenari molt nou, en el que teníem que jugar un paper desconegut.

Marc Puigblanqué, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
El que principalment he tret de les estades son moltes ganes de tornar i veure com tot a millorat després de la nostre gran actuació que hem fet amb tots els nens i nenes i seguir posant granets de sorra al Nepal.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
El que he deixat allà o crec haver deixat es el bon record que desitjo que s'hagin quedat els nens i nenes de Bimphedi de tots els que hem passat l'estiu amb ells.

Tània del Pilar Vilanova, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Realment, no se com començar a explicar tot el que per a mi ha significat aquesta experiència al temple dels nens en un preciós poblet entre valls i muntanyes. He estat dos mesos i mig envoltada de les millors personetes que he conegut mai, i no únicament conviure amb les 40 persones que viuen allà, sinó la gent del poble, el caliu i l’aire que es respirava a Bhimphedi és únic, és el lloc on millor m’he sentit, com a casa. Prèviament a realitzar les etades solidàries, vaig estar convivint quatre setmanes totalment sola a Balmandir i amb poc temps vaig poder conèixer i entendre que serien quatre setmanes realment úniques i inoblidables, i que cada moment que visqués seria increïble i que amb el temps aquell lloc em crearia addicció. Vaig tenir l’oportunitat de viure com un infant més, coneixent cada un dels seus hàbits, activitats diàries, gustos... vaig empapar-me de coneixements de les diverses cultures que hi ha al Nepal i el més important adaptar-me per complet al dia a dia i a la vida nepalí. Vaig poder gaudir amb els infants de dormir plegats a la Library després de veure partits de futbol, el “children dance programme” i el “ghost programe”. Vaig aprendre jocs típics del Nepal amb els que més es divertien els infants, acompanyada de les cinc preciositats de balmandir, les úniques noies, cada setmana realitzàvem una water-party, totes al bany, música, aigua, jocs i ball; i un altre dels millors moments viscuts va ser jugar a futbol quan la pluja començava a caure, acabàvem enfangats de dalt a baix, tirant-nos el fang del terra i celebrant els gols fent relliscades pel terra, són moments que només es poden viure en aquells instants, amb aquestes persones i en aquell lloc. Simplement, aquestes petites però grans persones m’han aportat la felicitat que enlloc havia trobat, valors que a vegades sembla que marxin volant, com el compartir-ho tot sense a penes tenir tant, però tots són un i el valor de compartir-ho tot en aquella gran família que son, és el més important per a ells.

Van començar les estades i tot va anar sobre rodes, gent increïble i projectes ben interessants a realitzar i molts més a construir.  Aquelles tres setmanes van passar volant, el conviure tantes persones en un mateix espai va ser al·lucinant, eren 24 hores de dia amb activitat, era un no parar i l’energia aflorava de tots els porus de la pell.

Tota aquesta experiència et marca el viatge de la vida, personalment m’ha fet créixer com a persona, sentir-me més segura de mi mateixa, tenir en compte aspectes que abans no tenien tant valor per a tu i realment tenir cura de les persones que t’envolten i estimes.

No vull allargar-me gaire més, però avui en dia, em sento buida i amb poca energia i ganes de fer, ja fa un més i mig que he tornat i cada un dels dies que passen no deixo de pensar amb ells i amb tot el que varem viure plegats, conto cada un dels dies que queden per poder tornar a Balmandir i poder tornar-los a veure, abraçar i escoltar el seu somriure, i d’aquesta manera sentir-me plena de felicitat. Sento que aquí no és el lloc on necessito estar, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la meva persona en si i preguntar-me si realment aquí puc exprimir-me i treure’m tot el suc.

Amb 21 anys de vida, l’experiència viscuda ha estat la més increïble i al·lucinant que he viscut mai, i la tornaria a repetir amb els ulls tancats i sense pensar-m’ho un segon, tot i així ja no seria el mateix, els moments viscuts han estat únics i indescriptibles, només cada una de les persones que ha viscut aquesta experiència sap tot allò que li ha aportat i tots els sentiments i emocions que li han despertat.

Finalment, per donar resposta a la pregunta m’agradaria comentar breument que, t’ho endus absolutament tot, cada persona, cada instant, cada experiència, cada activitat, cada racó del poble, cada sensació cada emoció i sentiment. Tot són records que es guarden en una caixa al cor, i en el moment en què la obres, les emocions envolten el teu cos, generant en uns instants tots aquells sentiments viscuts que fan posar els pels de punta i la pell de gallina i sense poder—ho evitar les llàgrimes comencen a derramar-me pel rostre.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Aquestes preguntes per a mi no són gens fàcils de respondre, sincerament no sé com respondre-les. Sé que per a cada un dels infants, al mateix temps que nosaltres, ha estat una experiència única, i que cada un dels voluntaris que ha realitzat una vivència allà deixa la seva empremta, perquè cada un de nosaltres som especials i cada un aporta coneixements, experiències, sentiments i felicitat, és per aquest motiu que en els seus cors i pensaments es manté una petita flama encesa, un petit record de cada un de nosaltres, que es fa més intensa i gran quan recorden cada un dels moments viscuts i tot allò que han après de cada un de nosaltres. Perquè son relacions recíproques, és a dir en la relació que es crea amb les persones, cada una d’elles se’n du aspectes positius, moments viscuts i a la persona en si.

Ariadna Rodriguez, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Difícil resposta.  Moltes coses i cap alhora. La més evident és haver conegut moltes persones que valen la pena, tant nepalís com catalans.

Però lo que realment em vaig endur de Bhimpedi i de la seva gent és part de la seva senzillesa i manera de veure les coses. He après a valorar lo bo de començar el dia amb el sol (encara que no sigui per jugar a futbol), valorar un camp ple de tifes, gossos, cabres i vaques; pot ser un excel·lent camp de futbol.

És curiós, però el més i mig a Nepal va produir en mi un efecte contrari al que normalment la gent diu que té quan va de viatge al “tercer món”. Valorar més el que tens.  Crec que a mi em passa el contrari, cada cop valoro menys lo que tenim aquí, perquè realment (sempre sense passar-se, hi ha coses que òbviament valoro, com ara una bona tassa de vàter) crec que he sigut més feliç, més “jo mateixa”, he estat més agust, etc., durant el poc temps allà, que la resta de l’any aquí.

Potser “me he ido un poco por las ramas”, però és que la pregunteta és “tricky”. Si puc concretar el que m’he endut de Bhimpedi, del Nepal, en general, és això: la senzillesa de la seva gent. Concretament dels nens de Balmandir, la curiositat, ganes d’aprendre i ser feliç amb ben poc.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Crec que pensar que les meves accions o “aportació personal” poden arribar a calar en la gent de Bhimpedi en només tres setmanes, és ser una mica ambiciós.

(he escrit molt i he borrat molt, finalment he arribat a la següent decisió, però que consti que he fet l’esforç de pensar:)

No puc respondre a aquesta pregunta, sincerament. Si digués alguna cosa concreta me l’estaria inventant, i crec que no és necessari.  No crec que sigui menys pel fet de no saber què vaig deixar a Balmandir, si és que vaig deixar-hi algo. És una pregunta molt difícil. Tothom pot arribar a saber, més o menys, què s’enduu d’una experiència com van ser les Estades, i si no, hi ha “estereotips” que sempre queden bé. Però saber que hi has deixat, en tant poc temps, costa més.  La veritat és que m’he endut més que no el que he deixat. A part de saber que tenen una bona amiga a Barcelona, crec que els nens de Balmandir estan igual que abans que hi anéssim. La gent de Bhimpedi i Hetauda saben com fer carbó amb el que resta de les panotxes de blat de moro, i almenys han sigut informats de que l’aigua que beuen no és bona, i que hi ha maneres de millorar-la. Però la que realment ha sortit guanyant d’aquest intercanvi he sigut jo. Intentar contestar aquesta pregunta m’ha fet adonar-me que m’he enduut molt més que no pas deixat.

Ho sento si la resposta no és la que s’esperava!!!!

Zaida Ferre, valoració final

Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
Me'n duc un bon record de la gent i dels paisatges espectaculars, fer carbó natural, entendre una altre cultura i crec que d’aquesta experiència he extret una cosa: valorar més el que tinc a casa  ja que hi ha gent que no té família o menjar.

Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
Allà he deixat moltes amistats que recordaré la resta de la meva vida.